TEMPS DE NADAL ¡¡¡¡¡

Perquè celebrem el naixement el 25 de desembre?No va neixer Jesús a les dotze de la mitjanit?

Tenim noticies de que cap l’any 336 es celebrava a Roma una festa del Nadal el 25 de desembre. El mateix succeïa a les Esglésies d’Africa. Cap a finals del segle quart, aquesta festa està ja establerta al nord d'Itàlia, a Asia Menor i en altres parts.
El 25 de desembre no es el dia del naixement històric de Jesús.
Es va escollir aquesta festa per substituir la festa pagana del

Natales solis invicti o Naixement del sol vencedor. Era una festa molt popular en l'Imperi i es celebrava en el solstici d'hivern.
Al pobles primitius els produïa un cert temor veure que a l’hivern els dies es feien més curts, que les ombres de la nit s’allargaven i que la llum del sol s’anava apagant.
Per això, quan comprovaven que, de nou, els dies començaven a allargar-se i que el sol recuperava la seva força, ho celebraven amb grans festes.

Els cristians, que no coneixien la data exacta del naixement de Jesús, doncs els evangelis, no ofereixen cap informació, van considerar que aquestes festes del solstici de l’hivern podien ser el moment més adequat per celebrar el naixement del Salvador.
Va ser un gran encert. Per això per Nadal te tanta importància la llum, els ciris, l’alegria en mig de la nit...
L’evangelista Lluc recull en el seu evangeli de la infància un bonic himne en el que Jesús se li diu.
“el sol que neix de l'altura, per il·luminar els qui viuen en la tenebra i en ombra de mort, per guiar els nostres passos pel camí de la pau”
En aquest himne es pot entreveure el clima en que es va gesta i van néixer les festes cristianes del Nadal.

I pensereu, a què ve aquest escrit sobre les festes del Nadal? Bé, si hi ha algú que no ho sabia, sempre està bé saber coses noves... Tot això no treu res a la festa de Nadal... perquè una cosa hi ha de certa: Jesús va neixer... aquest dia, un altre dia... que més dona!!!!, el que es important es que hi va ésser en aquest món... i nosaltres podem seguir la seva doctrina, imitar la seva vida... i així servir als més "pobres" de la terra... tots aquells que necessitin de la nostra ajuda... No solsament el "negrets" de l'Africa, que també, sino sobre tot aquell que tenim al costat, el nostra vei, al que viu a casa nostra, els del nostre barri, el nostre poble... el "pròxim", el que està més "proper" a nosaltres...

....Pessebres, llums pel carrer,... menja i més menja...sembla mentida! el que dona de sí el nostre estómac... però són festes boniques quan pots compartir amb la familia. Pels que la tenen lluny, o simplement, no es fan... o són persones grans que ja els queda lluny al parantecs, o que els falten les persones estimades perque ja ens han deixat.. Els que estan malalts ells o un familiar...NO SON FESTES AGRADABLES...Per això el Nadal té dues cares... I, cada Nadal es diferent, cada any vivim les festes del Nadal, segons el que ens toca viure... i com diu la meva mare: no tots els ulls ploren a l'hora... aquest et toca a tu, l'any que ve, qui sap si em tocarà a mi...Per tot això, penso que hem de viure amb intensitat el moment present, ni mirar enrera, que segur que ho veurem amb tristesa, ni pensa com serà el pròxim any... que també els pesimistes esteran tristos i mentres tant ens deixem perdre una gran ocasió de VIURE AMB ALEGRIA unes festes tots junts...

No puc possar cap foto de la meva familia, celebrant les festes de Nadal... Us dire la veritat, la meva familia estan una mica tips de les meves fotos... i alguna vegada es deixò descansar... però ve l'aniversari de la meva mare... i d'aquesta no se'n lliurerant...

(pessebre de la Plaça S. Jaume de Barcelona)

TEMPS DE BOLETS I CAIGUDA DE FULLES..¡¡¡¡¡¡¡

Us preguntareu veient les fotos si hi anat a buscar bolets...NO, no en sé, ni m'agrada... buscar-los, menjar-los, molt¡¡¡
Aquests bolets són de Marganell, dels boscos del poble que vaig néixer, els meus cosins que en saben molt, de buscar bolets, els van trobar i han tingut la delicadesa de portar-li aquests per la meva mare... els meus germans i nebots que tan els agrada anar-hi, van anar massa lluny i no en van trobar...
Aquesta estació es la que més m'agrada, ho he dit moltes vegades, però es quan els arbres, el paisatge canvia més, cada dia tenen un colori una forma diferent..., I en el bosc si troben, cireretes de pastor (no se si es diuen així), bolets... es una època en que el bosc està més productiu que mai, perquè l'estiu moltes "floretes", però...
El que més molesta són aquests canvis de temperatura, i aquesta por que ara tenim a refredar-nos... jo que no són hipocondríaca, la veritat es que no las tinc totes, tinc por de agafar la grip A, pel que suposa de contagi i molts problemes que podria tenir jo, que el metge em té "prohibit" refredar-me... Que sigui el que Déu vulgui¡¡¡¡ no en queda d'altra...

Aquesta setmana la tinc molt ocupada: demà tinc que anar amb la meva mare el metge de capçalera, té una mica de tos i se li nota una mica carregat el pit... divendres aniré a Manresa a fer-me uns massatges, no puc arribar a caminar, fa molt temps, anys que no hi vaig i els meus muscles es tinc tots contract urats... i a la tarda aniré a la meva comunitat a Barcelona, l'endemà dissabte, a Santa Maria del Mar de Barcelona, celebrem una missa d'Acció de Gràcies per la canonització del P. Coll, no he pogut participar en cap de les celebracions que s'han fet i tinc moltes ganes de que arribi aquest dia. Ja ho comentaré...

La meva mare està cada dia més "taupera", i li costa més de fer-se les coses... però encara està molt "guerrera", el que més em preocupa es que cada dia vol sortir menys, i això no li es bo... tinc cada dia una lluita.. que no sempre guanyo...

Aquesta foto de l'esquerra, la trobo molt bonica, es la resclosa del meu poble, hi ha poca aigua, però aquest reflex de la muntanya i els arbres en el aigua, m'agrada molt... penseu que l'aigua del Llobregat es ven marró...

¡JA HA TORNAT LA TARDOR...!

Ja fa alguns dies que els arbres canvien de color, alguns ja els hi comencen a caure les fulles...

Per a mi es l'estació que m'agrada més, en quan al paisatge....

El bosc de ribera i els arbres que hi han a les places, solen ser de fulla caduca i en aquesta època, al menys, els veig diferents... Perquè els arbres del bosc, són sempre igual...

Fins les flors del terrat, senten la tardor... tenim una "ermosa", que podeu veure quina diferencia de l'estiu a la tardor...
Però tant mateix, aquí a Castellbell, es l'estació mes avorrida... a les 6 ó 7 de la tarda ja es fosc...no passa ningú per carrer i tot està fosc, ja no pots anar a passejar, perquè fa basarda...

I la nit es llarga... a Barcelona, es fa fosc a la mateixa hora, però no tens la impressió de que ja es hora d'anar a dormir...

Veure-ho que bonic està el paisatge...

FESTES, ANIVERSARIS, SORTIDES...

Vaig començar pensant que aniria escrivint de tant en tant... i tinc una mandra¡¡¡¡¡, però ho tinc que fer... ho necessito...

En aquests mesos de setembre i octubre, déu ni do les coses que m'han passat... o més ven dit les que he viscut.

El setembre una gran amiga meva, la Silvia, una professora de Montcada, celebrava els 25 anys de docència a l'escola... el col·legi que va anar de petita i que quan va acabar la carrera va entrar com a mestra... tota una vida¡ A mi m'hauria agradat...Va ser una festa molt bonica, on ens tornarem a retrobar persones que feia molt temps que no ens veiem... MOLTES FELICITATS, SILVIA, I MOLTES GRACIES, per tot¡¡¡

L'octubre, un mes, ple de celebracions, aniversaris familiars, canonització del P. Coll a Roma, sants, cine... Com es pot veure, explicat només així, us podeu pensar que no he fet altre cosa que està de festa, però ja us asseguro que no...

El meu nebot, l'Ivan i la meva cunyada , la Muntse van fer anys, diguem que l'Ivan 30... els altres, no gaires... ah¡ també l'Imma, neboda de la Muntse en va fer 35... i tal dia com el 25 d'octubre ens van convidar a un dinar familiar a un bon restaurant, cap a Sallent, ara no recordo el nom.

El dia 11 d'octubre a Roma van canonitza al Fundador de la meva Congregació, el P. Francesc Coll... jo no hi vaig anar-hi... no era el cas, però pel que m'han explicat va ser molt emotiu. A Roma tot es diferent... es molt difícil d'explicar, el que jo sento per aquesta ciutat... per a mi, es la segona ciutat que m'agradaria viure, després de Barcelona...

Com que no vaig anar a Roma,... el 17 d'octubre,em vaig conforma d'anar al Santuari de Ntra. Sra. de la Salut de S. Feliu de Pallarols... un bon lloc per anar a demanar-hi la salut, per la meva mare tota la meva família i també per a mi... "la petició" està feta... ara serà o no serà...¡la esperança i la fe, la tinc...Es una excursió que ens obsequia el Mossèn del meu poble als cantaires del Cor Parroquial...

El dia de la canonització, teníem una actuació a Camps, un raval de Fonollosa. Cantar la Missa i un petit concert... Allà hi viu un noi, bé .. un "noi", un company del meu germà d'aqui a Castellbell, s'ha comprat una casa hi fa de pagès "ecològic"... ens va fer una classe, sobre el particular... que sort que no tinc masses manies, sinó poder no menjaria res del que venen... però molt interessant... es un altra manera de veure la vida... ¡ i el planeta!

A l'Església, d'aquesta contrada, tenien un altar RODO, no ho havia vist mai a cap parròquia...

Cap a finals d'octubre vaig anar al cine, amb les meves amigues, Teresa, Àngels i Anna... anàrem ha veure, "ÀGORA"... una pel·lícula rodada a Malta, (això diuen) que va d'una filosofa, matemàtica i astrònoma dels segles IV o V, de nom Hipatia, o quelcom així, que va viure a Alexandria... NO es recomanable, a no ser, que tingueu un interès especial... tota la pel·lícula es de morts, es maten continuament, fins que la maten a ella... surts amb una impressió...gens agradable... si algú la vista m'agraderia que me la comentes...

Celebrarem el sant de la Teresa a casa seva...

Així, em arribat a l'1 de novembre, Tots Sants...

I la meva mare, hi ha dies que semble que millora i l'endemà torna a tenir dolors, però de totes formes, jo diria que està una mica més bé que aquest estiu...El dia 9 tenim que anar a fer-li un tac cerebral... Avui a tingut molt mala nit i pitjor dia, espero que demà es trobi millor...

COMENÇA UN NOU CURS...09-10

Després d'unes llargues "vacances".. del bloc¡¡¡ No penseu que acabo d'arribar de un llarg viatge, NO... Diguem que l'estiu em va fer estar "hivernant".. NO... la veritat que he passat uns mesos una mica complicats... La meva mare no acabava d'estar bé i he tingut la moral molt baixa, sense masses ganes de fer res, ni d'explicar res...La meva mare, sembla que està millor, parlo per avui, perquè demà ja es pot "canviar la truita"...No tot el que voldríem... però , penso que ja no hi podem fer més...

Per quatre dies que vaig tenir de vacances, van anar a coincidir amb la mort de dues Germanes de la meva Congregació, una de la meva comunitat, feia pocs dies que l'ha havia vist i res feia pensa que seria tot tant rapit, tenia 91 anys... però estava força bé.. I l'altre era una professora meva de Sant Vicenç, la Gna. Lluïsa... em costa de pensar que ja no ens veurem més en aquesta vida, feia molt temps que pensava que tenia que anar a Vic a fer-li una visita... ho he sentit molt¡

I, tornem a començar... bé més aviat anar seguint el que estava fent, que no es poc¡¡¡, i en molt de gust... Poder cuidar una mare, es un regal del cel¡¡

Les fotos son dels dies de la Festa Major...

ELS METGES I LA MEVA MARE...¡¡¡

A la meva mare, diuen, o sembla que diuen, perquè diuen ben poc...¡¡¡¡ els metges, els neorolegs.. sembla que es, de condició humana, equivocar-se, et diguis com et diguis... i treballes allà on treballes... Tenia la impressió que les presses no eren bones companyes de la feina, però em sembla que també estava equivocada... Tinc la impressió avui, que estic equivocada en quasi tot, espero que en el més essencial de la meva vida, no sigui així. Que pot sembla que estigui derrotista?, doncs,..sí. I no només derrotista, sobre tot el que estic es molt emprenyada, podria utilitzar un altre paraula, però en aquest moment, no me'n surten de més suaus...

Potser més endavant explicaré el perquè d'aquesta meva emprenyamente,,, avui i a l'hora que es deixeu-m'ho dir així.

La meva mare, sembla, que li falta DOPAMINA, per això no pot caminar i té el cap tèrbol, se li queden els muscles rígids...

La DOPAMINA es una substancia que es produeix de forma natural en certes cèl·lules del cervell. La dopamina actua transmitint missatges a certes regions del cervell que controlen el moviment muscular... (aquí es podrien dir moltes més informacions sobre tot això que estic explicant, però no pretenc fer un estudi sobre el particular, perquè no en se gaire més).

A poca quantitat de dopamina= a dificultat en el moviment de les cames.. (abreviant...)

Com es pot tractar tot això?? doncs amb LEVODOPA, CARBIDOPA I ENTECAPONA....

Diria que sobre aquest "ingredients" o "substàncies" es tracta aquesta enfermetat..

La LEVODOPA actua reportant la DOPAMINA en el cervell, m'entres que la CARBIDOPA assegura que arribi al cervell la quantitat suficient de LEVODOPA, quan es necessita i l'ENTECAPONA augmenta els efectes de la LEVODOPA...

Us podeu imaginar quants fàrmacs hi han en el mercat amb totes aquests components????

No ho sabria dir-ho, però segurs que moltes, per això les farmàcies cada vegada són més grans

A la meva mare el metge que hem anat, el Dr. Ugarte, li ha donat una sola pastilla que té als tres components que necessita... l'altre doctor eren tres pastilles, els components principals hi eren, els secundaris canviaven... Com que no hi entenem res, no tenim més remei que tenir una "Fe IMMENSA" en el que ens diuen... i mentrestant ens encomanarem al sant que tinguem més devoció, en el nostre cas la Mare de Déu de Montserrat...que cuidi el "cervell" del Doctor i no s'equivoqui en les "mesures"... en el diagnòstic ni se'm passa pel cap de pensar que no estigui encertat... I al mateix temps, que la Mare de Déu de Montserrat guardi i curi el de la nostra mare.

Es molt tard...no puc dormir perquè a la meva mare no li acaben d'anar bé les pastilles, però tinc esperança que tot s'ha arregli

...SANT JAUME i ALTRES FESTES---

El dia 22 decidirem portar la nostra mare a un altre neuròleg, el Dr. Ugarte... com, no?, pagant... No per què a la SS. el metges no són bons, són el mateixos, però en la SS. no tenen temps de visitar els malalts, només se'ls "miren", i mira si són bons¡, que fins i tot a vegades,segurs que la majoria, ho fan bé... però ens va quedar la impressió que no se la havien mirat lo suficient i les explicacions tampoc son les mateixes... El Dr. Ugarte ens va dir que el seu parer era que no prenia els medicaments de la manera adequada... D'aquesta manera de dir-ho, no es va carrega l'altra metge... com és, que sempre es guarden les espatlles? Tots hauríem d'aprendre d'ells. No ens criticaríem tant.

Bé, resumint, un altre medicació, però semblant, un TAC cerebral... i sobretot, al menys per mi molt important, que al pots trucar quan tens algun dubte... I mireu, si es "miraculós" aquests metge, que només de la visita, la nostra mare es troba molt més bé... el que fa que les persones t'escoltin¡¡¡¡¡¡.

Tenim nous jardins al Burés, bé nous, arreglats, es a dir, era un "bardiçà" i ho han convertit en uns jardins, bé, hem més arbres... no en falten al Burés d'arbres, devem tocar a un per habitant..¡¡¡

Avui es dia 25 de juliol, SANT JAUME, amb lletres grans, perquè a la nostra família era FESTA MAJOR... era el sant del meu avi, de dos dels meus cosins i del meu germà... es a dir, hi havia un Jaume o dos a cada casa, i al ser l'estiu, doncs fèiem molta festa... Ara, no tenim l'avi, ens falta també un cosí... queden el meu germà i el meu cosí "gran"... Celebració? diu, que un altre dia, dons tot el contrari que abans, precisament perquè es l'estiu, la gent està de vacances fora i fins que no hi siguem tots no ho celebrarem...El dia 23 va fer 16 anys de la mort del meu pare...Quant comença a faltar tanta gent a la família, tot canvia, res es igual... tots tirem endavant perquè així es la vida... però dintre del meu cor, encara que sigui molt endins o no tant? sens una gran tristesa, tens la impressió que et falta quelcom...

Ahir vaig ser a Barcelona, a la meva comunitat, porques hores, no vaig sortir ni ha donar un passeig, feia tanta calor¡¡¡¡¡¡ que no podia ni respirar... però molt contenta de veure les Germanes de la Comunitat, m'agrada està amb elles, espero que al setembre i pugui esta un parell de dies...

Demà a l'ermita romànica de Sant Jaume hi faran el primer Aplec... es veu que la casa té nous amos, una família que son del OPUS i tenen un negoci de cavalls, faran una demostració i un petit berenar... amb una mica de sort i podré anar i ja us ho explicaré...

¡QUI DIU QUE NO PASEN COSES A CASTELLBELL...!!!!!

Des de l'ultima vagada que vaig escriure... Déu ni do¡ les coses que han passat a Castellbell..

* Anada a Navarcles a un homenatge al Sr. Vila...

*Hem estrenat nous jardins a la nostre colònia: el Burés..

*Va passar el Tour pel nostre poble...

*Es va inaugura el nou Centre Cultural de Castellbell i el Vilar ( prefereixo nomenar-lo així..)

*Anàrem a cantar a la Missa de la Festa Major de S. Cristòfol.

I per últim ha sigut la Festa Major de la nostra Colònia: el Burés...La Festa Major del poble de Castellbell i el Vilar, es ha dir de tot el poble, se com tota la vida el 15 d'agost... sembla ser que llavors es FESTA GRAN...

COMENÇA L'ESTIU...

Dia 29 de juny: Sant Pere i també Sant Pau... però no vull ara parlar ni de sant Pere ni de sant Pau, es per situar el dia... Fa dies que no escric, no per que la vida no em depari forces coses, sino perque a vegades no tens aquest to positiu que crec que hem de tenir...
¡Ja som a l'estiu!!!... i es nota, sembleria que hauriem de tenir més bona salut, per la dita..." a l'estiu tota cuca viu"... i el que es la meva mare no està passant pels seus millors moments...
El neurolog li va recepta "una pastilla més", com diu ella que cada vegada que vas al metge surts amb una pastilla més... Però aquestes pastilles, no són com les altres, i donen sert malestar, i jo diria que massa... així que demà tinc una dificil feina... perla amb el neuroleg, si puc ¡¡¡¡
He passat una tarda-nit molt malament, pitjor la mare... i a mi que em sento molt impotent, i molt inutil, ja que no se que fer, sempre penso que ho podria fer millor... i no se que?
Ara en aquest moments s'adormit i espero que sigui un són reparador...
Aquest mes estaba ple d'aconteixements: celebracions, festes sorpreses, la revetlla de sant Joan... i el començament de les festes majors del meu poble, dic festes majors perque en fan a cada nucli de població , sigui la colonia, el poble, les urbanitzacions...n'hi ha per tots els gustos... Ja anirem parlant... dissabte fan una acampada adraçada a totes les families amb nens menors de 12 anys, ho fan a la plaça del Bures, la meva colònia...faran cine a la fresca, infantil...
Al que ara dire pot sembla una tonteria,, però hagués imaginat que ho faria, fer una comanda per internet... ¡compra per internet! amb el que a mi m'agrada anar a les gran superficies a comprar, però la pràctica s'ha impossat, tinc que reconeixe que es un gran invent.. es molt còmodo i no perds gaire temps... Bé, això es una anecdota, però que es mereix que si faci esmen...

Ja ho sabeu ha començat la FESTA MAJOR, tot i que la grossa es pel 15 d'agost... quan jo era jove, duraba tres dies ara dos mesos,,,¡¡

UNA FESTA SORPRESA O UNA SORPRESA DE FESTA??

Dia 13 de juny 2009, la Mònica ha fet 40 anys, ningú ho diria¡¡¡

Un noia àgil, guapa, de bona presència... diríem que en té 30? com a molt¡¡¡ Bé, tampoc es el més important. Jo diria que totes les persones un moment o altre de la nostra vida, sigui 20,30,40,50,60...la dècada que sigui, tenim un "trauma", depèn de la dècada, es un o altra... De tant en tant a la nostra vides ens venen unes neures, si som massa joves, voldríem tenir ja la vida resolta o voldríem ser joves perquè ens sembla que el joves son més feliços, tenen menys problemes... I jo que ja estic unes dècades avançada, us puc parlar, amb "coneixement de causa", que a cada dècada te els seus problemes...ah¡ cada cop pitjor, eh¡. però... i la maduresa? que dona la vida? Ah¡¡¡ important, així que ànims i endavant.

En Jordi, el seu marit, li ha preparat una festa sorpresa... molt "currada"¡¡¡ A tots ens feia molta il·lusió, espero que hores d'hara a ella també. Tots vem posar de la nostra part, perquè realment, fos una FESTA SORPRESA... i ho hem lograt. El moment d'entrar la Mònica a la sala del menjador, si no ha tingut un cobriment de cor, està salvada, no sabia si tapar-se la cara, si tornar cap fora... ha plorat agafa al Jordi... d'emoció¡¡¡ I a la Mònica no es fàcil que li caiguin llàgrimes¡, serà la edat?...Es una persona molt respectuosa amb els altres i cridar l'atenció no li agrada massa... però de mica en mica va anar entrant a la festa i va estar molt atenta amb tothom i penso, que molt contenta...

Els del nostre grup, li ha fet un power, emotiu, de la nostra llarga amistat (dedes l'any 83?), llarga, intensa i profunda, es la meva opinió... un altre dia parlaré més extensament del grup, fa dies que en tinc ganes. Som part del grup, que hi hem assistit... L'Olga, Isabel i Judit... Faltaven la Lourdes, que va venir més trad, i l'Albert no va poder venir per qüestions laborals, i la Mònica... que feia els "honors".

UN DIA D'ANIVERSARI A MONTCADA

Dia 6 de juny, amb molts dies (quasi un any) de retard, amb celebrat l'aniversari de l'Olga, i per endavant també el de la Mònica, una d'aquestes xifres que van molt bé de celebrar, tampoc cal especificar. Cadascú té els anys que vol, però a ella no li fa res, n'hem celebrat 40. Ens hem trobat a casa de l'Olga i el Miquel, cap als vols de les 2 del migdia, no hi érem tots... es molt difícil coincidir, son gent molt ocupada i amb moltes obligacions¡¡¡¡

Una "barbacoa" al jardí de la casa, feia un dia agradable... Em va anar bé canviar de situació, la meva mare esta passant una temporada complicada amb els dolors que té d'ossos, i jo no se que fer-hi...S'agraeix en aquests moments, tenir al teu costat, persones que estimes molt, perquè formen part de la teva vida.. al llarg d'aquesta vida se'n van creuant persones, algunes passen, ha estat molt bé mentres hi has tingut relació, però d'altres "entren" a formar part del teu pas per la vida... aquest es el cas "del meu grup de Montcada", a vegades quant em pregunten qui són, dic: els meus fills adoptius", són uns "fills" que no et donen maldecaps... bé... no gaires, i molta satisfacció...

Van ser poques hores, a les vuit del vespre tornava a casa, el meu germà em recollí a l'estació del tren... La meva mare estava bé, i així va ser tot el cap de setmana. Dinarem al Farran, passejar... i el dilluns, avui... estem passant un dia dels dolents¡¡¡¡

Segur que el Senyor, que ens guarda i vigila, farà que demà sigui un altre dia i si pot ser millor que el d'avui...

...ENCARA MÉS COMPLICAT ¡¡¡

No voldria passar aquest dia sense expressa els sentiments que he tingut avui, no vull oblidar-me. Confio bastant amb els metges... i vaig portar-hi a la meva mare que li feia molt mal les cames i l'esquena i semblava que amb bon criteri, li va receptar unes pastilles per calma aquests dolors...Sense perdre temps vaig anar a la farmàcia a buscar-les. La veritat es que al llegui el prospecta vaig tenir la temptació de no donar-li, però em va poder el sentiment de bona samaritana i de alleugeri el dolor de la meva mare. Ahir el vespre després de sopar li vaig donar una pastilla... durant la nit no li van fer mal les cames... però ho ha passat molt malament, al aixecar-se del llit no s'aguantava dreta, les cames li tremolaven i el cap se li anava... es trobava malament i com que ella ja te la sensació, o no tanta sensació, de que hi haurà un dia que no podrà caminar... això l'angúnia molt.

Al mati s'ha llevat i ha esmorzat, però no arribat massa enllà, al final ha tingut d'anar al llit... no ha dinat i cada cop semblava que al llevar-se estava pitjo... i jo la veritat que estava més malament que ella però no sabia que fer, estava convençuda que, quan li passes l'efecte de la pastilla, es trobaria bé... Ha sigut una tarda tremenda¡¡¡¡¡¡¡ No he volgut trucar al meu germà per no fer més complicada la recuperació de la meva mare, que de veritat sembles que tot aniria bé, al principi estava convençuda, però he passat por.

La sort que he tingut es que per la tarda em truques una n oia que es metge i molt amiga meva, i li he comentat, m'ha animat i m'ha dit el mateix que jo pensava... que en 24 hores li passaria, però que si tenia algun dubte la truques...

La veritat es que avui els meus ulls "s'han rentat", he plorat, al final he tingut por i he dubtat del que estava fent i pensant, per un moment he pensat que hauria d'haver trucat al meu germà...

He pregat a Déu, que ajudes a la meva mare...i el Senyor, una vegada més m'ha escoltat...

Cap a les 7 de la tarda ha volgut menjar uns "biquinis"...però continuava malament... després s'ha volgut tornar aixecar-se i no s'ha aguantava... ha menjat un yogourt les pastilles i s'ha posat a dormir, encara que no podia, ni jo tampoc... m'estava a l'habitació amb la llum encesa per no adormir-me... quan de sobte la veig a la porta de l'habitació i amb un somriure a la cara... i em diu "ja m'ha aguanto"... i llavors el món m'ha caigut a sobre... i es quan més i dubtat.

Tinc tantes ganes que la meva mare estigui bé, que a vegades em sembla que confonc el desig amb la realitat... i penso que això es greu, perquè em puc equivocar, em deien perquè no havia trucat al metge, però es que a mi em semblava que li passaria, però i si no hages sigut així?

Demano a Déu que em doni saviesa per distingir una situació de l'altre i em faci lúcida en aquests moments... La vida es com un pont que no tenim més remei que passar, i al Bures hen tenim molts de ponts, uns a tocar els altres, es constant en totes les vides s'han d'anar passant "ponts" i sempre un es l'últim... espero està preparada.

UN DIA COMPLICAT...¡

Avui es un dia com qualsevol altre... però aquí a casa meva ,no. La meva mare ha tingut un dia complicat en quan a la seva salut... l'esquena l'hi ha fet molt mal i això fa que no pugui caminar i té molt de dolor...

¡Es molt complicat veure patir algú que t'estimes i no saps que fer-hi¡¡¡Voldries compartir-ho amb ella... però no es pot... el dolor, la mort, el sofriment de qualsevol forma... son situacions de la vida i sentiments que ho tens que passar tota sola, i el més complicat de tot es que no hi estem educats, no ens han ensenyat a fer-ho. En ensenyen a compartir, però no sabem passar les coses que ens fan patir, tot sols...

Quan naixem estem acompanyats, quan morim... ho fem sols¡¡¡ M'agradaria aprendre a viure, a patir en soledat... però mes molt difícil, m'agrada estar acompanyada...I la meva mare tot i estan acompanyada... també pateix, vull pensar que alguna cosa hi faig aquí al seu costat. En aquest moments li demano a Déu que l'ajudi a ella i a mi...

No tot es pasar-ho bé a la vida, sinó que hauríem d'aprendre afrontar els moments difícils...

Però la primavera ja es aquí.. i qui sap si demà serà un dia diferent... tornarà a sortir el sol i les flors seran més boniques que avui.. i per què, no? la meva mare es trobarà més bé... Tenim un terrat en moltes plantes i flors i segurs que també naixerà demà per nosaltres una mica de felicitat.. ¡Què Déu ens ajudi ¡¡¡

TRIPLET DEL BARÇA

¡Quin any aquests Barça¡¡¡¡ Han aconseguit una fita històrica en la estat espanyol, mai cap equip havia guanyat les tres copes en joc...Sembla mentida que amb entrenador jove, sense experiència, (però del Bages¡¡¡) amb uns jugadors que son quasi els mateixos que la temporada passada s'hagi produït un canvi tant impressionant. Per mi no tinc cap dubte, tot el merit es del Guardiola. Està bé que ell no es "pengi medalles", i doni tot el protagonisme al jugadors... però si fos així, hauríem de concloure que el curs passat eren uns "mantes". Veritat es que els jugadors son bons i aprenen rapit el que el Guardiola els explica, però tothom que sigui mestre sabrà que no n'hi ha prou en saber, s'ha de saber explicar.. i en els cas dels jugadors, crec que faltava molta disciplina i treball... i molta HUMILITAT, pensant sempre que es un joc d'equip, uns fan bons als altres.. El Guardiola ha donat una lliçó, de que amb esforç i treball es pot arribar molt lluny...

El dissabte 23 de maig al camp del Barça es va celebrar el final de la Lliga, els van donar la copa de la Lliga i una festa molt boniques... El partit, jugàvem amb l'Osasuna, i ens van guanyar (0-1), però la festa no ens la va treure ningú: Entrega de la copa, volta al camp, parlament de l'entrenador i els jugadors i un fi de festa amb focs d'artifici...