diumenge, 27 de desembre del 2009

TEMPS DE NADAL ¡¡¡¡¡



Perquè celebrem el naixement el 25 de desembre?No va neixer Jesús a les dotze de la mitjanit?

Tenim noticies de que cap l’any 336 es celebrava a Roma una festa del Nadal el 25 de desembre. El mateix succeïa a les Esglésies d’Africa. Cap a finals del segle quart, aquesta festa està ja establerta al nord d'Itàlia, a Asia Menor i en altres parts.
El 25 de desembre no es el dia del naixement històric de Jesús.
Es va escollir aquesta festa per substituir la festa pagana del

Natales solis invicti o Naixement del sol vencedor. Era una festa molt popular en l'Imperi i es celebrava en el solstici d'hivern.
Al pobles primitius els produïa un cert temor veure que a l’hivern els dies es feien més curts, que les ombres de la nit s’allargaven i que la llum del sol s’anava apagant.
Per això, quan comprovaven que, de nou, els dies començaven a allargar-se i que el sol recuperava la seva força, ho celebraven amb grans festes.

Els cristians, que no coneixien la data exacta del naixement de Jesús, doncs els evangelis, no ofereixen cap informació, van considerar que aquestes festes del solstici de l’hivern podien ser el moment més adequat per celebrar el naixement del Salvador.
Va ser un gran encert. Per això per Nadal te tanta importància la llum, els ciris, l’alegria en mig de la nit...
L’evangelista Lluc recull en el seu evangeli de la infància un bonic himne en el que Jesús se li diu.
“el sol que neix de l'altura, per il·luminar els qui viuen en la tenebra i en ombra de mort, per guiar els nostres passos pel camí de la pau”
En aquest himne es pot entreveure el clima en que es va gesta i van néixer les festes cristianes del Nadal.

I pensereu, a què ve aquest escrit sobre les festes del Nadal? Bé, si hi ha algú que no ho sabia, sempre està bé saber coses noves... Tot això no treu res a la festa de Nadal... perquè una cosa hi ha de certa: Jesús va neixer... aquest dia, un altre dia... que més dona!!!!, el que es important es que hi va ésser en aquest món... i nosaltres podem seguir la seva doctrina, imitar la seva vida... i així servir als més "pobres" de la terra... tots aquells que necessitin de la nostra ajuda... No solsament el "negrets" de l'Africa, que també, sino sobre tot aquell que tenim al costat, el nostra vei, al que viu a casa nostra, els del nostre barri, el nostre poble... el "pròxim", el que està més "proper" a nosaltres...

....Pessebres, llums pel carrer,... menja i més menja...sembla mentida! el que dona de sí el nostre estómac... però són festes boniques quan pots compartir amb la familia. Pels que la tenen lluny, o simplement, no es fan... o són persones grans que ja els queda lluny al parantecs, o que els falten les persones estimades perque ja ens han deixat.. Els que estan malalts ells o un familiar...NO SON FESTES AGRADABLES...Per això el Nadal té dues cares... I, cada Nadal es diferent, cada any vivim les festes del Nadal, segons el que ens toca viure... i com diu la meva mare: no tots els ulls ploren a l'hora... aquest et toca a tu, l'any que ve, qui sap si em tocarà a mi...Per tot això, penso que hem de viure amb intensitat el moment present, ni mirar enrera, que segur que ho veurem amb tristesa, ni pensa com serà el pròxim any... que també els pesimistes esteran tristos i mentres tant ens deixem perdre una gran ocasió de VIURE AMB ALEGRIA unes festes tots junts...

No puc possar cap foto de la meva familia, celebrant les festes de Nadal... Us dire la veritat, la meva familia estan una mica tips de les meves fotos... i alguna vegada es deixò descansar... però ve l'aniversari de la meva mare... i d'aquesta no se'n lliurerant...
(pessebre de la Plaça S. Jaume de Barcelona)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada