SANT DE LA MAMA . EL CASOT....

Aquest mes ha sigut una mica "mogut", he anat amunt i avall i si més no s'aspergeix la boira....

El dia 9, diumenge, feia dos dies que havia sigut el sant de la meva mare i els que hi érem vem decidir de celebrar-ho, i anàrem a dinar al restaurant El Casot; una casa a la muntanya de Montserrat que eren d'uns senyors, fabricants de Manresa i que els meus pares i vivien

com a masovers... i allà vaig néixer jo... Fa anys que una família de Marganell la van comprar i van muntar un restaurant... La veritat es que i vem dinar molt bé...després el meu germà ens va fer una ruta turística, amb cotxe, per tota aquella urbanització sense arribar a on volia, però va ser interessant. Es pararem una estona a "l'hort del rector", al costat del cementiri de Marganell que hi ha la antiga església de Sant Esteve, que intentant arreglar-la i falta la teulada, però s'acabat els diners...

LA SOLEDAT AMB PESA !!!!!!!

Estic passant uns dies una mica dolents...Estic cansada i em trobo malament... i trobo a falta la meva comunitat... "la meva familia", aquelles persones en que puc parlar de tot una mica: de politica, de economia, d'educació, de l'esglèsia, del món, de la vida i de la mort.... DE TOT!!!!, persones que m'escolten i em valoren i em sento estimada.... aqui no tinc res de tot això, cadascú va a " la seva bola", i tinc la impressió d'estar en mig

d'un bosc, que està ple de pins i ningú em parla, ... no estic en un desert, però em trobo sola... i EM PESA ... Necessito, també dels meus amics, aquelles persones que de tant en tant anàvem a fer un cafè i parlàvem de les nostres coses.... L'altre dia una amiga em va dir per telefon, "es que estas molt lluny"...

Aquí, a Castellbell es un poble petit, molt petit, i no tinc gaires coneguts i tenen les seves ocupacions i no ens coneixem gaire, per tant... de que em de parlar??... "d'aquest i d'aquell altra", i a mi la veritat, ni m'agrada, ni em satisfa

Cada etapa de la vida ens toca viure situacions diferents, i no em de calcular, al menys jo no ho faig, perquè no hi estic acostumada a fer-ho... el que s'ha de fer, es fa i ja està... i si toca passar-ho malament... doncs intentarem tirar endavant...

Avui he tingut un mal dia... però la tarda s'ha arreglat una mica... Hem anat amb la meva mare a una festa.. ha sigut

l'aniversari de l'Oriol el fill de la meva cosina M. Gloria, va fer 25 anys, està començant la vida, es un noi molt maco, una persona sana i seria, amb una gran vocació de bomber, una feina arriscada i amb dedicació als altres... Ha tingut una gran sorpresa, es un noi tímid i si hagués pogut segur que no entra..... però ja se sap, en aquestes ocasions no hi ha més remei que continua.... una festa amb la familia i els amics... tot ha anat molt bé...