Ja sé que molta gent no ho entendra, i encara més, molts dels que no ho lleguiran, tampoc ho entendrien... Avui dia 31 de gener de 2010 (dia de Sant Juan Bosco, patro del Salesians), hem enterrat al Dr. ANDRES BLANQUET BENEDICTO, coloquialment, "el meu metge". Tinc una pena tant gran que ningu no pot entendre, ell ho deia, "tenemos una relacion tan especial, que los demas no entienden...". Una relació de metge, pacient... però especial... perque jo vaig ser un malalt especial en un moment donat... i segur que no es va repetir en la seva vida... i jo m'he quedat "orfe", de què? de metge, ja sé que n'hi han altres i tant se val que potser millor, però amb costa de creure, i si més no, ni tenen la mateixa forma de fer, ni res...
No se si aquesta foto de l'arbre a l'hivern, s'aproxima al que vull dir del Dr. Blanquet...arbre sembla mort, però arribara la primavera i tornarà omplir-se de fulles... les persones, per desgracia, quan se'n van, no tornen... però queden les seves obres, els seus actes... totes aqueslles coses que van fer i que no hi res que ho pugui esborrar..., ni la mort... Així pasarà amb el Dr. Blanquet, la seva vida, parlo de la profesional, persistirà per sempre... GRÀCIES, ha fet que la meva salud fos més bona... he gaudit de moltes coses, que sense la seva ajuda no hauria sigut així...SEMPRE ESTARÀ EN EL MEU COR..