UN DIA A LA CERDANYA

El 14 de març (dissabte) vaig anar a la Cerdanya, més concretament a Bellver ... El nostre estimat amic Josep M., anava a pujar en globus, regal que li havien fet pels seus 60 anys... no hi anava sol, es va rifar un altre viatge perquè l'acompanyes i li va tocar a la Maribel de Molins de Rei: Isabel no volia ser menys, i va trobar el moment ideal per afegir-se a la festa. Total que la Teresa i jo, els vam anar a veure com baixaven, bé, no arribarem a temps, per poc... Els esperarem a un Hotel de Bellver, que si no recordo malament, es diu Bon Repòs. Allà els acompanyarem a un esmorzar molt suculent, bé, un "esmorza", no, un dinar... (ja veureu les fotos i no hi cap tot). Els organitzadors ens van passar el CD que els fan durant el vol, preciós,casi en venen ganes a mi d'anar-hi...

Després d'aquell suculent "'àgape", havíem de caminar, i ens endinsarem muntanya amunt fins a tocar la neu... Venien també la família de la Maribel, el seu marit, en Ramon i els seus tres fills, que dintre de tot, també s'ho van passar bé. De baixada la Teresa em va portar fins a Barcelona a la meva comunitat... Em descuidava d'explicar que anàrem fins a Pedra, ah¡¡ un poble que per molts dels que anàvem ens porta molts bons records.¡ Allà l'any 1985 férem uns exercicis espirituals amb el Xavier M., una molt bona experiència... i Pedra va quedar gravada en el meu cor...

UN DIA DE PASSEIG PEL CANAL

Avui, dia 27 de març, he anat a passejar per la vora del canal, que aquí em diem el rec, fins a la resclosa, on el canal agafa l'aigua del riu Llobregat. Es un camí plane, que va molt aprop del canal i on es pot admirar el bosc de ribera, encara els arbres no es tant del tot "poblats" de fulles.

Es la Via Romana Terrassa-Manresa, no tinc ni idea com anava això però es pot anar fins a Terrassa per les rieres, es un lloc bonic i agradable de passejar, l'anar cap allà es veu un paisatge, et queda el poble a l'esquena i es veu les muntanyes més properes al riu i quan tornes tens davant el turó del Marqués i part del pisos i ponts de Castellbell, es una colònia amb molts ponts¡¡¡¡

Esteve Burés va adquirir una peça de terra al Marqués de Castellbell Joaquim Carcer i Amat, just al peu del Pont Vell. El 4 de novembre de 1871 el Governador aprovava l'autorització, perquè Esteve Burés pogués utilitzar les aigües del riu com a força motriu de la fàbrica que pensava construir. En virtut d'aquesta autorització, s'obligava a donar al propi marqués una quantitat d'aigua del canal, suficient per donar moviment a un moli fariner de dues moles. El 29 d'abril de 1872 fou signat el conveni, segons el qual el marqués cedia a Esteve Burés un tros de terra erma de forma triangular d'una extensió d'una quartera de sembrat pel preu de 750 pessetes, per poder edificar una fàbrica de filats i teixits. El marqués també cedia en plena propietat un altre tros de terra erma de dues quarteres i quatre quartans i mig pel preu de 1800 pessetes, per tal que pogués passa pel mig d'aquestes terres un canal. Les primeres obres que és realitzaren, són l'obertura d'un canal d'uns 500 metres i una pressa provisional, feta amb grans taulons de roure.

ANIVERSARI DE LA JUDIT

El dia 20 de març, han operat la meva tieta Maria, la germana bessona de la meva mare. Tenia un tumor als intestins, però la operació va anar bé; en paraules exactes del cirurgia "estic content com ha anat", bé, doncs hem d'entendre que si ell està content vol dir que tot ha anat bé... de fet la meva tieta es recupera "normalment", tot i que no com tothom, perquè ella no es com "tothom". L'anestesia li ha fet un afecta una mica estrany i està molt nerviosa i alterada. Però esperem que tot acabi bé. Va ser un dia molt llarg el de la intervenció, no hi ha dret que tinguin a tota una família tot el dia sense saber res i sense veure-la des de les 9,30 que se la van endur fins quasi les quatre de la tarda no van dir res... però així funciona la SSocial, ¡Una vergonya, senyora consellera!...








L'endemà la Judit, la meva neboda i fillola, va complir 28 anys (es lleig dir la data de les persones però quan encara no es tenen 30, està permès). Podríem dir que amb la primavera va arribar a casa nostra una "flor", ara ja fa uns quants anys, molts per mi, pocs per ella. Es una noia molt maca, no només per fora sinó també per dins... no puc dir remés si no vull que em posi una denuncia, no li agrada això del protagonisme, però que he de fer jo si no en tinc cap altra? Solament puc parlar d'ella, i coses boniques: es bona noia, estima la família, es responsable de tot el que fa... i moltes més coses...però no puc dir remés, a veure si em porta als tribunals..





El diumenge dia 22 de març, es ha dir l'endemà vem celebrar el seu aniversari ho vem fet tota la família junta al Farran (un altre dia en parlaré del Farran, pels que no sàpiguen que es, bé això si puc dir-ho ara,es la casa on va néixer la Muntsa, la meva cunyada). Va donar la casualitat que estava per Barcelona la Carmen Romeral i també va passar el dia amb nosaltres.





Amb aquestes fotos veure-ho una mica com va anar la festa. Ah¡¡ la meva mare molt bé, ella es feliç quan està amb els seus nets...¡¡¡¡

CELEBRACIÓ 50 ANYS DE VIDA RELIGIOSA...

Aquest cap de setmana, del 14 al 17 de març, he estat a la meva comunitat de Barcelona, el diumenge celebràvem els 50 anys de vida religiosa de la Gna. Nuria. Son molts anys, jo diria que tota una vida¡¡¡, jo, si arribo, serà el 2018, falten exactament 9 anys, són molts? són pocs?.El que es segur, que passen volen.. va ser una festa molt bonica. L'Eucaristia va ser celebrada pels tres dominics de la comunitat del Vergós de Barcelona, que venen a celebrar la missa a la comunitat...

Estaven part de la seva llarga família, nomes té tres germans, però 30 nebots i no se quants renebots, estesos per moltes parts del món, per això no hi eren tots... Va ser una Eucaristia molt viscuda i participada.. després hem tingut un "pica pica".

He passat aquests dies a Barcelona, en una ciutat amb molta gent, com m'agrada a mi. Vaig donar una volta per les Rambles, la plaça Sant Jaume i el barri Gòtic... també vaig anar fins al port a veure el mar, em fa l'afecte que per veure que existeixen altres realitats apart dels arbres i les muntanyes... Barcelona està bonica, el barri Gòtic m'agrada molt, no em canso de passejar-hi...

LA FESTA DE L'ARBRE A MUNTANYOLA

El diumenge 8 de març, hem anat a cantar al poble de Muntanyola, es el poble de Mn. Joan, celebraven la festa de l'arbre... i van organitza una festa molt bonica, no hi faltava de res: castellers, gegants, animals de tota mena, concursos...parades de embotits de la plana de Vic, formatges... I per acabar-ho de arrodonir una arrossada per tots els que volien, molta gent a dintre d'una gran carpa.. Bé, he de dir que el concert, un èxit, després de missa, cosa d'una mitja hora, però amb força gent i els cants van sortir de primera, al menys a mi m'ho va semblar, no se que diré el nostre director... Ara començarem cançons noves, a veure si em poso a la mateixa altura que els altres (seria un miracle¡¡¡) en saben massa... Tenim assaig el dissabte a les 6 de la tarda.

L'Església està dedicada a Sant Quirze i santa Julita, la seva mare, es una església petita, però molt ven situada dalt d'una muntanyeta amb una vista impressionant del Pirineu, podríem dir, "el balcó del Pirineu".

ARBRES AL BURES...

El barri Burés es un dels nuclis habitats de Castellbell i el Vilar, amb més arbres per metre quadrat. Tenim la sort, de gaudir en pocs metres de dos tipus de bosc ben diferenciats: per una banda la proximitat al bosc pròpiament dit, on predomina el pi blanc, amb alzines i alguns roures i per l'altre, els escassos metres que ens separen del riu, on si pot observa el bosc de ribera, format majoritariament per pollancs, àlbers i salzes.

Les places també aportant una bona diversitat d'arbres. A la Plaça Lluis Companys i podem veure una bona mostra de til·lers, els quals foren plantats a principis dels anys cinquanta, del segle passat. Després de la renovació de la plaça es plantaran exemplars de robínies i mèlies i a la plaça petita i tenim varis exemplars de negundo.

Però a més de tots aquests arbres, si n'hi havia un que destacava per sobre dels demés era el gran cedre que hi havia en els jardins situats al davant de la fàbrica. El cedre, estrictament es originari del Mig Orient i de l'Himalaya...

Aquest arbre tenia una alçada aproximada de 9 metres, amb una amplada de brancatge de 5 metres. Fou plantat a finals de la dècada dels seixanta... Però el gran cedre, no va pogué superar les grans bufades de vent del dia 24 de gener del 2009... i es va decidir que l'arbre es tenia que tallar... ¡ el trobarem a faltar !

UN DIA DE FESTA I UN HIVERN MOLT LLARG

El 28 de febrer,ens van convidar a la mama i a mi a dinar a "la VINYA NOVA" un restaurant que hi ha en el terme del Bruc, tocant a "les pedres" de Montserrat, es un indret molt bonic, al mig de oliveres i vinyes... El motiu?.. Va venir de visita la mare de la Zaida des de les Palmas de Gran Canaria i ella coneixia el lloc i li havia agradat..

Com que estem en temps de calçots, i elles no sabien que eren, en vem menjar... Les fotos il·lustren el moment¡¡¡

Avui, dia 4 de març, San Casimir, semble que estem començant l'hivern... no recordo un hivern tan llarg... boira, pluja , núvols i fred... n'estic cansada, no podem sortir a passejar, ni puc anar a caminar... Això que els arbres ja comencen a estar florits, els jardins apuntant ja la primavera, però el cel està tapat...

Tenim una novetat a Castellbell, estan endreçant el meandre del Llobregat, faran un camí perquè hi pugem anar a passejar... i diuen volen refer el bosc de ribera i plantaran pollancs, àlbers i salzes.

Un altre dia parlaré dels arbres de Castellbell....