EL DIA DE REIS A L'HOSPITAL

El dia 5 de gener, vigília de Reis, en el Centre Hospitalari van arribar els Reis... El Melchor, els Gaspar i el Baltasar... anaven molt bé... entraven a les habitacions saben qui era la persona que anaven a veure, m'ha fet molt bona impressió i m'ha semblat un gran detall per totes aquestes persones grans... els portaven un paquet i a dintre hi havia una manta petita, per posar-te a sobre els genolls o a l'esquena... vermella i amb unes estrelles blanques... molt bonica, amb el logotip de la Fundació altahaia..

Ha sigut un dia molt complicat per la meva mare, per desgracia, té una fisioterapeuta molt "borde", no trobo un altre paraula per definir-la i no se grollera... No es humana, no te cap tipus de compassió per les persones... Avui la meva mare estava molt cansada i s'ha marejat alguna, cosa li deu haver passat en el seu cervell.. el cas es que quan anat a fer la recuperació, avui no s'ha aguantat dreta, i la fisio en contes d'animar-la li ha dit que no caminarà més... em sembla impossible que una persona pugui ser tant cruel i tant poc sensible a les penes de les persones que te que curar... Em sento impotent i la veritat no se que tinc que fer, però alguna cosa tinc que fer... espero que Déu m'ajudi amb la seva llum i em doni claredat de pensament... Però sento que tinc que fer alguna cosa.

Tinc ganes que passin les Festes i tornem a la rutina i tot tingui continuïtat...

EL DIA DE L'ANIVERSARI DE LA MEVA MARE

El dia 3 de gener va ser l'aniversari
de la meva mare... i de la meva tieta
Maria (que són bessones). Van fer 89 anys. Van néixer el 3 de gener de 1923, van ser vuitmessines. La meva mare era molt petita diuen que passava 400 grams, en aquella època era molt difícil. però al costat del foc de la llar i cuidada durant tot un mes, cuidant que el foc no s'apagues... i al cap del mes la meva mare va començar a plorar.... i fins ara, una persona forta.

La meva mare va volgué que compres uns bombons per les persones que la cuiden...

Per la tarda la meva cosina M. Gloria va anar a buscar a la tieta Maria, vem compres uns pastissos de nata que li agraden a la meva mare i a la tieta i van bufar les espelmes... dintre de tot van ser una mica més felices... la M.Gloria els va portar un ram de tres roses i pel matí havia

vingut l'Alba a felicitar la mama, estima molt a l'Alba...Per la tarda també va venir la meva cosina Montse i el Valentí, amb l'Abril i el Guim, els seus nets.

Tercera planta del Centre Hospitalari-FESTES DE NADAL

dia 16 de desembre del 2011 per la tarda, ens van traslladar a la 3era. planta del Centre, que es un pis de Convalescència i de Llarga Estada... Hauria de ser un lloc de recuperació per les persones que tenen alguna deficiència sobre tot en el caminar... diríem que s'hauria de intentar que le
s persones fossin lo més autònomes possible, i la veritat hi han tantes deficiències ¡¡¡¡

Aquest es el Centre Hospitalari de Manresa, com enganyen les fotos¡¡

AVUI ES EL DIA DE NADAL.. es la primera vegada que el passo en un Hospital i espero que sigui la última... Es una forma molt diferent de veure el Nadal... en aquesta planta de persones grans i de persones que han gastat la seva vida, se'ls acaba la seva qualitat de vida... ten

en problemes de mobilitat, això, però alguns com la meva mare tenen el cap bé...

A tothom aniria bé que una vegada a la vida, tingues aquesta experiència, ens faria més COMPASSIUS, no tant exigents i veuríem que en la vida tot es caduc...

En un moment que estava mirant a la meva mare i a la Sra. Encarnació que te al costat, que també està dormint, una senyora de 92 anys i la meva mare se quasi 89, dues vides gastades i que poc els hi queden per fer... Viure al millor possible els últims anys de la seva vida.

Em ve al cap, els menjadors de la majoria de les famílies que conec... i penso... quina imatge tant diferent ¡¡¡¡¡¡

Els Nadals que em quedin de vida vull viure'ls autènticament, sent conscient que la celebració de la vinguda de Jesús al món es el millor que ens podia passar.

Ara la meva mare esta tranquil·la, dorm plàcidament, però ha tingut un matí de sofriment de veure's asseguda a la cadira de rodes i sense coixí...

També en aquests dies te'ns doncs conte, que els nois i les noies que estan de servei són cent vegades millors que algunes dels dies normals... A ELLES TOT EL MEU AGRAÏMENT ..