DIMECRES DE CENDRA

Avui dimecres de cendra, he anat a Montserrat a missa conventual, fa molts anys que no havia anat a una missa de cendra tan solemne... a Montserrat tot ho fan solemne¡¡¡¡
Ha presidit l'Eucaristia el P. Abat Josep M. Soler, i cantada per la Escolania. La seva homilia la fet sobre el primer text del salm del dia.


Un esperit que es penedeix, vos, Déu meu, no el menyspreeu (Salm 50, 19)

"... El salm penitencial per excel·lència... quan deixem que la Paraula de Déu judiqui les nostres accions o omissions, no podem fer altra cosa que reconèixer la precarietat de la nostra vida i invocar la misericòrdia divina.
La nostra ofrena a Déu , ha de ser un cor penedit... es a dir un conr conscient dels nostres mancaments.
Per ajudar-nos a la conversió i a la renovació de la nostra vida en aquest temps de quaresma la pedagogia de l'Església ens proposa unes practiques concretes. Les tres majors les hem trobades a l'evangeli (Mt. 6,1-6.16-18) Jesús hi parlava de la pregària, del dejuni i de l'almoina

• La pregària viscuda en le fons del cor, en el diàleg sincer i lleial amb Déu...


• Com a manifestació externa del penediment i de la voluntat de canvi, hi ha el dejuni...el dejuni ens permet una participació corporal al penediment i al treball espiritual, bo i afavorint també una vivència més interioritzada de la pregària a causa de la unitat profunda entre el cos i l'esperit. El dejuni es una teràpia que ajuda a vèncer l'egoisme...El dejuni unit a la pregària ens ajuda a acollir amb docilitat la Paraula divina que sacia la fam més profunda del nostre jo. I, d'altra banda, el dejuni i la pregària ens solidaritzen amb els qui passen necessitats i ens obren a ajudar-los
  
• I amb això retrobem el tercer element del qual ens parlava l'evangeli: l'almoina.
  

LA GRACIA DE DEU PERDONA, RENOVA I SANTIFICA."

Bé, més explicada, però el que m'agradat a mi. Feia temps que no vivia una celebració tan intensa. He anat a Montserrat amb una veïna de la meva mare l'Antonia, la filla d'una amiga de la meva mare... Han sigut unes hores agradables... a Montserrat si estava bé... poca gent, però un fred, com a ple hivern¡¡ Hem donat un volta per les botigues, (bastant buides¡), he comprat un llibre i hem tornat a casa¡¡¡¡¡

CANTAIRE?

Si amics, vaig a cantar amb una petita coral, que canten molt bé... No crec que jo arribi mai a poder cantar com ho fan ells... però es una activitat que penso que em pot ajudar... Aquí en el meu poble es poden fer poques coses, a no ser que em traslladi al Borràs, cosa que no faré.. Hi ha molta tradició coral i m'agrada...
El diumenge dia 8 de març, hem d'anar a cantar a Muntanyola, jo a fer número, però molt contenta...
Tenim un gran Director, tot i que ell ja ens diu que n'haurem de buscar un altre. Ja té 87 anys, però un oïda extraordinari... Espero al seu costat aprendre alguna cosa, ah¡ es el mestre Francesc Vila i Gimferrer, gran compositor...

DIJOUS GRAS...

Avui, dia 19 de febrer de 2009, es dijous gras, el dia de "menjar la truita". Aquí, al meu poble, anàvem a berenar, una truita amb botifarra, a una font, quan érem més petits amb la família, la pròpia o la d'una amiga, si la teva no podia, i quan vam ser més grans i anàvem la colla sola... ens ho passàvem bé...

Aquí a Castellbell hi havien moltes fonts, fa molts anys que no he anat, però suposo que les fonts hi son, altra cosa es que hi ragi aigua, això ja fora més estrany... M'hauria agradat poder anar amb algú, a la font a berenar, però no es possible perquè qui m'hi acompanyaria no pot i no conec a ningú per fer aquesta "gesta".

Aquesta font de la foto es la "Font del Bosc", perquè està en el bosc, normalment les fonts aquí el meu poble estan vora una riera... però aquesta està a poques passes del poble, agafant la carretera que va a Rellinars.

També són els dies que es juga la Copa del Rei de Basquet i tinc a tota la meva família a Madrid, la Judit per feina, ja sabeu que treballa en el Joventut de Badalona i els altres de turisme, sempre es bon dia per anar a Madrid, si han traslladat amb l'AVE, segons el meu germà, un gran invent...

De bon grat hauria anat a fer una visita a la Carmen i al Julian, al Jose, a la Feli i al Aurio... però haurà d'esser un altre dia tots a l'hora no podem marxar de casa i deixar la mama sola...

EL MEU POBLE: EL BURES...

Parlant en propietat, el meu poble es Castellbell i el Vilar, però no se perquè quan parlem del "meu" poble ens referim a la colònia del Burés...

Fa dies que vull escriure sobre això... Jo diria que per nostàlgia.... el meu poble m'agrada, es diferent, un poble no es una colònia, i així es com nosaltres vivíem, ¡en una colònia¡ i jo diria que era de les millors, d'aquella època.

Els Burés, eren manresans, de ofici de fusters.. L'Esteve Burés i Arderiu es dedicava a la fabricació de filats i teixits del cotó primer a S. Joan de Vilatorrada, i més tard a Castellbell...

No explicaré la historia, si voleu podeu entrar al blog de l'Associació de fills i amics del Burés i allà està molt ven explica

El mes de gener de 1874 s'acaba la primera meitat de la fàbrica. El 1 de març de 1874 es construeix la segona fàbrica qua havia d'ocupar Esteve Burés...

El 1911 seguint el model de colònia, es van construir un grup de casetes formant un carrer que servirien d'estada als treballadors d ela fabrica (actual carrer Burés). A banda de les cases també es va aixecar una carnisseria, barberia i sala de ball.

El que volia fer, es una reflexió de com va ser la meva estada en el meu poble, quan era petita, quan era jove...La veritat es que vaig ser molt feliç, si digues al contrari, mentiria... es el record que en tinc..,altre cosa seria com era la vida en una colònia, vista des de ara.. es com una contradicció el que veus en perspectiva, però no crec que en aquell moment fossim conciens de més coses que les que vivíem. No hi havia tele, ni llegíem diaris... vull dir que la informació que ens arrivava era més aviat nula..

A mi el dia se'm feia curt el dia... sempre he sigut una persona de moltes"paraules", dit d'un altra manera, sempre m'agradat la conversa, i abans en el meu poble, hi havia molta gent per pràcticar-la...Tinc la sensació que de petita, jugàvem molt.. i de més jovenetes, teníem moltes coses que dir-nos... així que vaig tenir com he dit una vida, dins de tot, agradable i feliç..

Ara el meu te, un altre imatge, no molt diferent, perquè hi han poques possibilitats de canvi, però es diferent...

FESTA SORPRESA...

El dissabte 31 vaig anar a una festa "sorpresa", bé, a una excursió "sorpresa", a Poblet i a Santes Creus. La festa era pel meu amic Jordi, una persona que fa molts anys que conec i que estimo molt... No sabria com explicar amb poques paraules, com va anar la festa. En Jordi es una persona diferent, original, poques persones, de les que conec, haurien reaccionat d'aquesta manera... crec que ens va sorprendre a tots. Es una persona afable, tranquil·la, de pau...que estima la família i amic dels seus amics

Vem anar fins a Poblet, durant el viatge s'aprofita per dir-li al Jordi lo molt que l'aprecian la seva família i els seus amics. Allà, en Jordi ens va fer de guia pel Monestir i a una hora determinada vem anar fins a Santes Creus, allà ens van deixar la sala capitular per "homenatjar" al Jordi amb escrits sobre la seva vida i poder-li fer alguns obsequis, allà hi ha va començar a sorprendrens, va dir que volia agrair un per un...però no ens podíem quedar molt de temps ja que en l'església ens espera un organista, vingut de Barcelona per oferir-nos un concert d'organ, era el regal de la Pepi, la seva dona... en Jordi li agrada la música... va ser un moment emotiu..

Seguidament, sense pausa, però sense pressa ens hem vem anar fins el restaurant... i allà després de dinar, en Jordi va treure una llibreta, d'una cartera que ens tenia a tots intrigats perquè no la deixava, ni a sol ni a ombra,... no una llibreta petita, una llibreta de la mida foli... i que hi duia escrit?, una reflexió sobre la seva vida i un agraïment a cada un dels seus familiars... només us he de dir que vem acabar tots plorant... No va voler que trobar-se amb una festa sorpresa amb les mans buides... i podem pensar, com ho sabia? Doncs aquí aniria bé aquella dita de:"hombre prevenido vale por dos"...

De veritat, es una persona especial, diferent, singular... un amic que sento sempre molt aprop meu, tant ell com la Pepi...i la seva guapa filla, Irene.

Li desitjo moltes, moltes felicitats ¡¡¡¡¡¡¡¡