TRIPLET DEL BARÇA

¡Quin any aquests Barça¡¡¡¡ Han aconseguit una fita històrica en la estat espanyol, mai cap equip havia guanyat les tres copes en joc...Sembla mentida que amb entrenador jove, sense experiència, (però del Bages¡¡¡) amb uns jugadors que son quasi els mateixos que la temporada passada s'hagi produït un canvi tant impressionant. Per mi no tinc cap dubte, tot el merit es del Guardiola. Està bé que ell no es "pengi medalles", i doni tot el protagonisme al jugadors... però si fos així, hauríem de concloure que el curs passat eren uns "mantes". Veritat es que els jugadors son bons i aprenen rapit el que el Guardiola els explica, però tothom que sigui mestre sabrà que no n'hi ha prou en saber, s'ha de saber explicar.. i en els cas dels jugadors, crec que faltava molta disciplina i treball... i molta HUMILITAT, pensant sempre que es un joc d'equip, uns fan bons als altres.. El Guardiola ha donat una lliçó, de que amb esforç i treball es pot arribar molt lluny...

El dissabte 23 de maig al camp del Barça es va celebrar el final de la Lliga, els van donar la copa de la Lliga i una festa molt boniques... El partit, jugàvem amb l'Osasuna, i ens van guanyar (0-1), però la festa no ens la va treure ningú: Entrega de la copa, volta al camp, parlament de l'entrenador i els jugadors i un fi de festa amb focs d'artifici...

DIA DEL P.COLL....

Aquest 19 de maig hem celebrat la festivitat del P. Coll, per la tarde vaig anar a la meva comunitat a Barcelona. El dilluns a la tarda vaig agafar un tren cap a la capital.. tot i que aquesta vegada no he passejat gens per la ciutat, tenia moltes ganes d'estar amb les Germanes de la comunitat... El vespre tinguérem una celebració, ha començat l'any del P. Coll... es l'any de la seva canonització serà el dia 11 d'octubre a Roma...

L'endemà celebràrem una missa molt solemne... seguida d'un bon esmorzar...

La part negativa de la festa, va ser que la Gna. Rosario estava ja molt "acabadete"... Em va impressionar veure una persona de 94 anys com es va acabant, era com un ciri que ja no se li veu la cera, però encara li quedava aquella última cera liquida, però... que ja arriba el final... A les 11 de la nit va deixar aquest món per anar-se'n a trobar amb el Pare del cel. La Gna. Rosario i jo ens teníem un estimació especial... la trobaré a faltar.

Me'n vaig anar sobre les 6 de la tarda, m'ha sabut greu de no poder anar a l'enterro, però a la meva mare li tenien que fer un anàlisis, justament a primera hora del mati...¡ Que reposi en pau¡¡¡

La Gna. Rosario es aquesta germana gran de la foto...

PANALLETS: CASTELLBELL I MARGANELL

Aquest mes de maig, podriem dir que es el mes de les Festes dels Panellets. El primer diumenge, dia 3, va ser el de Castellbell i el segon, el dia 10, el de Marganell. La Festa del Panallet, festa molt tradicional, sobre tot a Marganell, més que la Festa Major, per aquí a les nostres contrades... a part de Castellbell i Marganell hi han altres pobles, per aqui el Bages, que celebren aquesta festa. Es, diria jo, una festa més aviat dels pobles pagesos... A part de beneir el pa, també es beneix el terme...

A Marganell aquesta festa s'hauria instaurat poc després de la pesta que hi hagué en aquesta regió l'any 1652. Es fa una Missa i el ball de plaça o del panallet i acte seguit s'obsequia als vilatans i assistents amb un pa. Es completa amb una petita fira dels productes del poble. El seu origen data doncs del segle XVII, però no apareix un manuscrit referent a la festa fins el 13 de maig de 1707, dia de Sant Isidor.

Per la nostra família es una festa que sempre hem celebrat molt, i aquest any també ens hi vem trobar quasi tota la família... Els meus tiets no hi eren perquè ja son grans i... ens hi faltava molta gent que ja no estan entre nosaltres... es la part trista de la vida...

En les fotos la meva mare i el meu germà Jaume, que tenen una conversa molt interessant. En l'altre foto el meu nebot l'Ivan i la seva novia la Zaida i en la tercera foto el meu cosí, en Jaume i la seva dona Chelo i jo....
Acabat de dinar, una mica rapits, ens anàrem a veure el partit del Barça. Jugava amb el Villarreal i tota la seva feina, era guanyar, per poder ser matemàticament Campions de Lliga...doncs ves per on?, van empatar... Tot el partit guanyant i nosaltres celebrant-ho i al final es deixen empatar... Així es com acabàrem la festa del Panallet¡¡¡¡

A CASA DE L'ANGELS...

Uns dies diferents, molt agradables i saludables... No explicaré res... amb aquestes fotografies, us podeu fer una idea de tot el que visquérem...

DIADA DE SANT JORDI

Feia molts dies que no escrivia ... però a vegades passes temporades que no tens ganes de comentar res, sigui perquè tens molta feina... o perquè estàs molt ocupada... o simplement perquè no et surt res...

El dia de Sant Jordi vaig anar a Barcelona, allà hi ha festa gran, es unes de les festes més boniques de viure a Barcelona, passejar per tot el centre de la ciutat es una "passada"...

El primer que vaig fer, anar a veure en Josep Cuní, la meva mare pretenia que anés a dir-li que ella cada dia el veia i li agradava molt i que ella era ja una persona molt gran... Com podeu comprendre ja vaig intentar-ho`... però no me'n vaig sortir... El que veieu a la foto, es tot el que tinc, aquesta i alguna més.

Per la tarda, amb la Imma vem anar a passejar, al passar per davant de l'Ateneu de Barcelona, estava obert a tota la gent i ens vem decidir per anar a fer un cafè als seus jardins... Allà si llegia el llibre de J. Sales "Incerta gloria·", un llibre important dins la literatura catalana, que el tema va al voltant de la Guerra Civil Española...Fa molt temps que le llegit i no sabria explica res més. Desprès vem visitar la Biblioteca que està restaurada de no fa gaire, i es espectacular¡¡¡¡

Quan sortirem de l'Ateneu vem anar fins a la Plaça S. Jaume a compra unes roses de "petimini", bé, unes roses petites, que allà les arreglen molt bé. A la Plaça hi havia un entarimat que feien lectura de literatura catalana... l'estona que nosaltres ven veure llegia gent coneguda, artistes, polítics... concretament Josep Lluis Carolt Rovira.

Vaig acabar el dia, trobant-me amb la meva família, germans i nebots...Ens van regalar una rosa per la meva mare i una per mi... Vaig passar un bonic dia de Sant Jordi