LA MEVA MARE... ESTA MALALTA....

La meva mare està malalta... sí, ja sé que no es res nou, però es que hi han coses que es molt difícil d'anar portant... Tinc la impressió que ella hi ha no aguanta més, es posa molt nerviosa i d'aquesta forma encara té més mal... lo pitjor del cas es que jo també he arribat al tope...tinc suors freda i mareig, a vegades penso que caure a terra, necessito està uns dies sola, sense preocupar-me de res... ja se costen aquests dies...amb costa deixar-la, està feta a mi... es com l'ensemblatge de dues peces de puzle... però jo se que estarà molt bé amb el meu germà... potser millor que en mi així que no em vull preocupar... però ja intenta fer-me xantatge... però HO NECESSITO...

El diumenge passat, dia 8 d'agost, era Santo DOMINGO DE GUZMAN, el Pare de l'Odre de Predicadors a la qual pertanyo, i vaig anar a la meva comunitat a celebrar-ho, va ser encara no un dia sencer, però... molt bé.

El dia 17 me'n vaig a Montserrat a passar 8 o 10 dies, segur que seran 10 ¡¡¡¡¡¡¡

UN DIA TRIST...

Avui es dia 23 de juliol, fa disset anys que va morir el meu pare !!!! passen els anys massa depressa....

Ahir vaig anar a Barcelona, bé, vaig anar a la Plaça Espanya de Barcelona, perque no vaig sortir d'aquella plaça... el motiu?. A renovar-me el DNI.

Pel matí vaig passar per Cornellà, pel Tenatori.. aveure l'Ana que va tenir la gran pena de perdre en un accident de cotxe al seu fill Alvaro...¡Un dia molt trist! perdre un fill deu ésser el pitjor que li pot passar a una mare... i per ella es el segons fill, hi ha que se n'hi va morir un altre amb dos o tres mesos... ¡pobre Ana!, pero es una dona de tanta fe, que segur que sabrà continuar vivint tot i les moltes coses tristes que li han passat en la seva vida...

Remonta tot això és molt dificil...A vegades la vida se'm fa molt costaruda... Podria ser una foto meva aquets arbre...

DIA DE LA FINAL DEL MUNDIAL....¡¡¡¡¡¡¡

Fa basarda el silenci qua hi ha en tot el poble... no pasen ni cotxes... en serio que fa por, no sabria amb que relacionar-ho... hi ha més silenci que quan el Barça va jugar la Champions, ara en el moment que facin un gol serà una bogeria. Jo estic mirant un altre cadena, perquè , a sobre la Tv5 no es una cadena amiga... Tinc la impressió que han començat a celebrar la copa avans de guanyar-la... i això no sol sortir bé. A mi la veritat, es que tan en fa si guanyen o perden, el futbol tampoc es que m'agradi massa... sempre que el que juga no es el Barça, per mi es un SENTIMENT, sóc del Barça fins la mèdula de l'ós, i tot el que no sigui el Barça...doncs, mes igual... Aquets era un dia que no havia viscut mai aqui al meu poble... i vaig quedar garratibada de la cantitat de "patriotas de la España" que hi han aqui a Castellbell... amb banderas espanyoles al balcó... oh¡ i que hi van ser dies... A mi el dia de la manifestació em va sortir també la vena de la patria, la meva la catalana, i també vaig possar la senyera al balcó i un més amunt del meu l'espanyola... No vaig pensar en fer una foto, ara hi ha fa uns dies que no hi es... suposo per que no se'ls descoloreixe amb el sol que fa...

... I TOT ES REPETEIX...

Avui es dia 1 de juliol de 2010... ara si que hi ha comença l'estiu!, fa molta calor... al menys al carrer... Ara venen un temps diferent del reste del curs... però segur que bastant semblant a l'any passat... bé, del tot no, aquest any no vaig en lloc de vacances, a Montserrat a finals d'agost...

Aquest any també ehem anat a Muntanyola a cantar a Missa el dia de la Festa Major i després vem dinar a casa del Mossèn Joan... un lloc molt bonic... Muntanyola es com el balcó del Pirineu, hi han unes vistes molt boniques...

El dia 24 va ser el sant de l'Ivan... i vem anar a celebrar el seu sant a Mataró, a sopar a casa de la Judit i el Sergi que estrenen pis... un pis amb una gran terrassa per poder celebrar totes les festes que vulguin, es un pis original!!!, però més gran que el que tenien... Em sembla que ja vaig posar una foto del gosset que li van regalar a la Judit, però vaig dir que posaria una foto, que el tinc a la falda, es una foto bastant "original" per que no crec que passi gaires vegades...

També hi han noticies tristes, ¡ sinó no seria la vida ! Després de viure 100 anys i 1 mes ens va deixar per anar-se'n amb el Pare del Cel... em pau reposi !!!!! Em sap greu no haver-le vist en el últim temps de la seva vida... per a mi era una persona molt important, ella m'estimava i jo també... feia molts anys que la coneixia i també havia compartit moltes coses amb ella i tota la seva família, que es com si fos la meva... Ens haurem de veure en un "altre lloc"...

27 i 28 de juny, he anat a Barcelona... El dilluns he dinat amb les meves amigues del Col·legi de Montcada: la Rosa, Mònica, Silvia, Ofelia... i també hi havia la Carmen que passava uns dies a Barcelona. Sempre m'agrada anar a la meva comunitat, dinar amb les meves amigues... i passejar per Barcelona, concretament va ser pel Call de la Ciutat Condal... Vaig passar uns dies molt agradables... i això fa que el cor i l'esperit se'm omplin... no se de què, però m'ajuda a viure millor...