GRAN FESTA 50È. ANIVERSARI DE CASAMENT...

El dia 21 de maig vaig anar de "casament", d'aquests casaments que cada vegada i arriben menys gent... 50 anys de vida en comú, de vida en matrimoni... i tant feliços i tant joves... eufòrics i contents... dona gust !!!! De veritat que ho vaig passar molt bé, i els tinc que donar les gràcies per invitar-me...

De le Dolors, que es com es diu la novia, la coneix de sempre... i tenia bona sintonia, ella es més gran que jo, però quan érem joves... recordo totes les coses que m'explicava i que m'ensenyava... ella tenia experiència i jo era molt jove... i segur que bastant tonta.

Són fills de dues famílies del meu poble, de tota la vida Castellbell i el Vilar, colònia Bures....

La festa va començar per tots nosaltres, el Cor Parroquial, setmanes abans de la festa, teníem que cantar una solemne Missa i com no, preparar-los alguna sorpresa... Durant alguns dissabtes anàrem a enssaigar a Sant Critofol a casa d'uns que canten a la Parròquia i els la que toca l'armoniu.... així ja vem començar la festa...

El dissabte 21, molt aviadet anàrem ja cap a l'ermita de Sant Vicenç de Castellbell, que era on feia 50 anys que s'hi havien casat i els havia casat Mn. Joan, el Mn, que ancara tenim a la nostra Parròquia... L'Esglesia estava preciosa... uns jardiners havien vingut a adornar-la... nosaltres ho acabarem d'arreglar...

L'arrivada dels nuvis... va ser molt emocionat... Vem cantar una Missa molt solemne, i jo diria que molt bé...A l'hora de la Comunió vem cantar "AVE VERUM CORPUS" de Mozart... Després de la homilia Mn. Joan els va recitar una poesia que havia fet per ells, titulada "GOIGS DE NOCES", quan el Mn. va acabar de recitar, nosaltres vem començar a cantar-la amb música de Ramon Estrada, un professor de Música del Conservatori de Manresa i alumna del nostra estimat Mestre Vila.... els va fer molta il·lusió... i nosaltres la vem cantar molt bé...

Quan va acabar la Missa, afora els espera un parell de "mariachis" ( havien viscut a Mèxic) i els encanta les cançons dels mariaxis...

Tot seguit ens anàrem cap al Restaurant La Sala, aprop de Sallent... allà els esperarem... Tota la música que van tocar, estava molt ven escollida per ells, que són grans melòmans...

Va ser un dinar molt divertit... i ells van estar esplendits, uns autèntics amfitrions.....


En definitiva un GRAN DIA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

UNA GRAN PERDUA......

Dia 23 de maig, en principi un dilluns qualsevol... el dia va començar com sempre ... varem anar a caminar amb la meva mare... aquest dia la meva mare va volgué anar cap a les places del meu poble i donar unes voltes, al arribar a la plaça de dalt... veiérem que arribava una ambulància davant de casa del Sr. Vila... La meva mare que sembla que tingui un setè sentit, va volgué que ens assagéssim a la plaça perquè li semblava que pesava alguna cosa a casa del Sr. Vila, el Mestre Vila , com es conegut en el món de les Corals a Catalunya.
El Sr. Francesc Vila, feia temps, anys que tenia aquesta tremenda enfermetat de l’Alzeimer i una edat avançada, 89 anys, i feia setmanes que cada vegada estava pitjor... doncs bé, mentres estàvem allà... el Sr. Vila va morir... Era una persona que a part de tenir-li una gran admiració, per mi era una gran persona i a part una persona important en la meva infantesa i joventut.
La meva mare també ho va sentir molt, perquè li recordava la seva joventut... el Sr. Vila anava a Marganell, el poble de la meva mare, a ballar i havia arribat a tenir una novia d’aquest poble, però va tenir un accident de cotxe i es va morir... explico l’anècdota perquè la meva mare, l’ha explicat cent vegades !!!! Tenia un any més que la meva mare... va volgué anar al Tanatori perquè el volia veure... Han sigut dies de bastant trasbals per mi, veníem d’una festa de la M.Dolors i el Valentí i ens posàvem a preparar l’enterro del Sr. Vila, bastant-se hores d’assaig, amb un director que no hi estàvem acostumades i ¡sort que són molt bons i aprenen les cançons molt ràpidament !!!!!
Van ser uns funerals d’acció de gràcies, amb molta emoció i en molta pena de la pèrdua d’una persona que ens estimàvem, i que era el nostre Director... el director el Cor Parroquial... que som pocs però que canten com els àngels... Totes les cançons que cantarem eren musica del mestre Vila i lletra del Mn. Joan, un gran poeta... feien molt bon “tàndem” , hi ha un gran repertori de aquestes boniques cançons... El Mestre Vila era un gran compositor de cançons per Corals... a musicat a molts poetes...
La cançó que més li agradava al mestre, dit per ell en una entrevista, era el “T’HE MIRAT” amb musica d’ell i lletra del Mn. Joan, quasi sempre són cançons a quatre veus: soprans, contralts, tenors i baixos... i diu així:
T’he mirat i he sentit, t’he mirat i he sentit
Pel camí dels teus ulls el trepig de l’esperit
I he tancat els meus ulls i he tancat els meus ulls
A la teva llum clara per la por de trobar el teu esperit
cara a cara.
Es una cançó que ens va costar molt de cantar, perquè l’emoció casi no ens deixava cantar.... es molt bonica !!!!!
Abans de començar l’Eucaristia el Mn. Joan li va col·locar sobre la caixa una batuta de plata... com si ens dirigís per última vegada...
Durant tota la cerimònia i van haver molts moments emotius.... familiars i amics que van sortir a despedir-se d’ell amb una poesia o dirigint-li unes paraules, casi sempre d’agraïment .... i com a final varem cantar una cançó també d’ells dos que , per mi, es la que més em va fer plorar, es diu “TOTS I SEREM”, es una cançó alegra i molt “forta”, cantada amb molt de sentiment com si fos un himne, diu així:

Tots hi serem formant una rodona immensa
Amb tot el bagatge i les noses al mig,
Fent una dansa amb la mesura exacta
Del seny immòbil, l’amor etern i la llibertat.
Tots hi serem, tots hi serem,
Amb l’amor etern i la llibertat.

Cantada a veus, fent cànon... no se es molt bonique.I alguna d’aquesta frase es la que té en el seu nixo...

El seu recordatori també es original, a la plana del davant hi ha tota una partitura i amb una foto de les seves mans a sobre, de l’últim dia que va baixar a dinar amb el cor parroquial que ni parlava ni res, però al sentir que cantàvem es va posar a dirigir...Per dintre en una pagina hi ha unes paraules suposo que dels seus familiars;
El teu piano s’ha quedat trist i plora.
A la teva paleta s’han assecat els colors.
Mes, les teves cançons es continuaran cantant.
Com moltes de les teves pintures
Lluiran en molts llocs.
Tot això farà que sempre et recordem
Amb enyorança.

I en l’altre pàgina diu:
A nosaltres: Familiars i amics ens resta el confort d’haver-te estimat i acompanyat pel camí de la teva fecunda vida d’artista i rica en valors humans i cristians.
A tots els que tant l’estimàvem els demanem per a tu una pregària.

Mestre, descansi en pau...