Avui es dia 19 d’abril falten dos dies per que facin cinc mesos que la meva mare va tenir l’embòlia, ¡sembla mentida com passa el temps!! Que no vol dir que s’hagi fet curt, però el temps passa volant.
Encara no fa una setmana que estic sola amb la meva mare i aquesta setmana s’ha m’ha està fent llarguíssima... Es dur, estic tot el dia pendent d’ella,. Tinc la impressió de viure un altre vida... tinc ganes de sortir, donar una volta, veure altre gent... Veure-la així em fa patir molt, no dormo, per les vegades que m’aixeco a la nit i perquè pateixo que no li passi res, i es clar, durant el dia estic nerviosa... amb una paraula hi han coses que només es fan per una MARE...
Durant aquests mesos em passat per diferents etapes: l’Hospitalització, dura, de discussions, de preocupacions, de veure el que podia recupera... Arriba el moment d’anar a casa.. però encara hi ha la meva família i sembla que no, ets sent acompanyada... però arriba el moment que s’ha de regularitza la situació i ens quedem soles a casa, però encara amb moltes coses per solucionar: ajudes de l’Ajuntament, les senyores que van per les cases a rentar-les, que si una Fisioterapeuta, que las de buscar pequen no entren per la SS., i a veure si necessitaré d’algun... Tantes coses¡¡¡¡¡¡¡¡
lat a la Fundació Sociosanitaria Hospital de Sant Andreu, a totes, totes molt millor que el Centre, a part dels resultats de la meva mare; cosa que ens van concedir ... i el dia 23 de gener a les 4 de la tarda ens van traslladar a l’Hospital de Sant Andreu.... i vem ser fins el 7 de març, no havent aconseguit els resultats que esperaven però contents, sempre amb alguna deficiència, però pensant que si hi ha alguna possibilitat segur que ells la aconsegueixen... MOLTES GRÀCIES.