DIA DE FESTA "GRAN"...LA FESTA DE LA TERESA

El cap de setmana 17,18 i 19 de setembre, ha estat diferent... El divendres per la tarda, ja vaig baixar a Cornellà per anar a una missa que es feia per l'Alvaro, el fill de l'Anna, que va perdre la vida aquest estiu en un accident de cotxe... La missa va ser al local de Santa Maria, una eucaristia de les dues comunitats de base que hi han a Cornellà... s'ha de dir que per mi va ser "especial", feia molts anys que no vivia una eucaristia com aquesta... hi han coses que no canvien...

Vaig anar a dormir a casa meva, a Barcelona... trobo a faltar la comunitat, està a prop de les meves coses, d'estar per el meu barri...Al mati del dissabte, un passeig per les Rambles, una visita a la Virreina a veure els gegants de la ciutat... i com, no a fer un tallat a" Il cafè di Roma"... Per la tarda me'n vaig anar cap a Cornellà per ajudar a la preparació de l'arrosada del diumenge; la celebració del 50 anys de la Teresa... Va ser divertit, una quantitat de dones, totes a les ordres del Cuiner, en Jordi... un cuiner meticulós, en tots i cada un dels ingredients... enriuten del Ferran Adrià... Es va acabar amb un bon sopar, tant per la "teca", com per la companyia...

El diumenge va començar molt aviat, a les 7 del matí... la Teresa, estava una mica nerviosa... segurament perquè volia que tot sortís bé... i així va ser... tot va sortir molt bé...

Vem anar cap a Solidança a preparar les coses i anar esperant que anés arribant la gent... Quant ja va ser cap al migdia hi ha estava tot a punt, el lloc engalanat... i la protagonista era "la rosa", la rosa i la Teresa... cada un dels assistent li havíem de portar una rosa i d'aquesta manera felicitar-la, juntament amb un foli, expressant els sentiments que tenim envers la Teresa.... o cadascú el que va voler.., Una festa emotiva, de retrobament de "velles" amistats, ... i com no d'un bon arròs, que per mi va ser tot un èxit...

La Teresa, sota el meu punt de vista, es una persona molt generosa, amb la seva família i amb els seus amics... es generosa en el sentit ampli de la paraula... sempre te temps, pel que ho necessita... Es molt amiga dels seus amics... sembla una frase feta, però en aquests cas es veritat,

es una persona ecuanime... templada... segura... es una persona silenciosa, no fa soroll, no es estrident, no crida l'atenció... però es com una olivera de gran soca i un tronc mil·lenari, que et dona gran seguretat.. ven arrelada a la terra, però amb tota la seva força a fora, en el dia a dia...

Estic contenta de tenir-la com a miga... tot i que per mi, es com una germana, aquest germana que hauríem de tenir totes... i que tanta falta ens fa al llarg de la vida. GRÀCIES TERESA...

COM M'AGRADARIA ENVELLIR...

"Com m'agradaria envellir", es el titul de un article que la Gna. Dolores Aleixandre va escriure en una revista cap l'any 2004... Le llegit més d'una vegada, perquè considero que es molt important saber envellir,despres laaturalesa farà de les seves, però estic segura que nosaltres hem de posar de la nostra part... diu ella que "desde Atapuerca, llevan los seres humanos envejeciendo y no ha pasado nada, salvo que se han muerto."... arribar a ser vell o vella es el que la majoria dels mortals volem...però, ah¡¡¡ ho voldríem fer a la nostra manera, tenint totes les nostres facultats, tenir el cos encara jove, que no ens fes mal res... i això es impossible¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Ja fa dies que he començat un"master" sobre aquests tema, primer amb la meva mare, ¡Que ho està fent força bé! i ara ja fa uns dies amb els meus tiets... que tot es molt més complicat!!!!!
Tinc un tiet de 90 anys, que està bé... "sinó fos" que el cor no li treballa, de vell que el té... i que comporta una serie de dificultats,de malaltia, però el meu tiet,te EL CAP BE, en perfectes condicions, m'atraviria a dir que millor que jo, es una persona lúcida... i que en aquests moments el seu gran problema es la seva dona: la meva tieta, la bessona de la meva mare... que en 87 anys té un edema en el cervell i en aquest moments està cada vegada més senil... i en aquest moments ja tenim problemes tota la família...
Està ingressada a l'Hospital i no hi ha forma de tranquilizar-la... que l'han de tenir lligada i tota la nit sela passa cridant...Quan la veus i estàs amb ella... el cor et fa mal... es molt dur!!!! i las circumstàncies no ajuden (la seva filla, la meva cosina, fa 15 anys que es morta)....
¡Quantes gràcies tenim que donar a Déu, de la vellesa que està tenint la meva mare!
Quant tot això et passa de tant aprop, que fins i tot et frega el cos, es molt dur.... Són dies de dormir poc, perquè no deixes de pensar...
Com serà el final de la nostra vellesa?, Tenim el deure de fer tot el que puguem, perquè sigui el millor possible...
Demà, serà un dia llarg i costerut, a la tarda tinc que anar ajudar els meus tiets, el tiet s'ha de fer proves i a la tieta no se la pot deixar ni una estona sola....

Acabaré amb aquesta fragment de poesia que m'agradat molt...

"No sé lo que ocurrirá del otro lado,
cuando tolo lo mío haya basculado
hacia la eternidad.
Lo que creo, lo que unicamente creo,
es que un amor me espera.
Por favor, no me habléis de glorias,
ni de alabanzas de bienaventurados,
ni de sus ángeles.
Todo lo que yo puedo hacer es creer,
creer obstinadamente
que un amor me espera"

UNS DIES A MONTSERRAT !!!!!!!!

Uns dies de finals d'agost a Montserrat!!!!!!!!!! Sempre es agradable passar uns dies a Montserrat, aquests any he estat uns dies sola, perquè la Teresa encara estava de viatge i un d'aquests dies va fer una turmenta, que els trons fan un soroll a la muntanya!, han sigut dies de silenci, de reflexió de lectura,... i sobre tot de PREGARIA, ho trobo a faltar ...

Tot va en funció de l'horari dels monjos (mes o menys)... abans de les 6 toquen les campanes a Maitines, el primer res que fa qualsevol comunitat monàstica (de vida contemplativa) i a quarts de vuit fan els Laudes que ja son oberts a tota la gent que hi volguí anar..., i comencen les misses a les 9 al Cambril, a les 11 la missa conventual a l'altar major i com diu la paraula, ja tota la Comunitat i a les 12 n'hi ha una a l'altar del Santissim... Jo segons el dia anava a una o a l'altra...i la meva vida, ja la passava a la cel·la, es l'hora que a Montserrat hi han tots els turistes, i es l'hora de "retirar-se"... A mitja tarda, ja es pot sortir a donar un vol... fins a l'hora de Vespres, que son a les 6,45 de la tarda, cant de la salve i un motet a càrrec de l'escolania... quan van tornar de vacances.... I després de vespres, es l'hora de compartir amb l'altra gent de la "colònia de estiuejants", sencillament, la gent que fa anys que passant aquests dies a Montserrat.. els de Badalona, els de Vilanova i la Geltru, els de Martorell, els d'Abrera, els de Barcelona...i nosaltres, la Teresa i jo... som una bona colla... uns arriben, els altres marxen... però es l'hora de la tertúlia, dels comentaris... són persones molt agradables i molt afins a nosaltres... arriba l'hora de sopar i després hi han uns dies que hi han cants a la plaça per la colla que està fent el curset de direcció de cants... altres d'anar fins al "rèbol del vent" a contemplar una part del "cor de Catalunya"... hi han unes vistes espectaculars a la nit!!!!!! I tot això amb molt de silenci per no molestar a ningú...ES UNA PASSADA!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Quan va arribar la Teresa, del Paraguay, va ser l'hora de les fotos, de les explicacions de les vivències, de les visites a sopar i a dinar si convé... però a la nit, cadascú a casa seva.... i torna la tranquilitat.

Un d'aquests dies la Teresa d'Abrera feia 65 anys i els seus familiars li van organitzar una festa sorpresa, després de la Conventual, en una sala de l'edifici de Nostra Senyora, ...i ¡Com no hi vent ser invitats la colònia! va ser uns moments de compartir... un vam"aperitiu", que la Teresa i jo ja no vem dinar,... fins l'hora de berenar...Totes aquestes coses fan, que passar uns dies a Montserrat ho faci tant especial, quelcom que molta gent no ho entén... et pregunten... Però que hi feu a Montserrat?, doncs tot això i moltes més coses... anar a caminar, si en tens ganes i pots, es fan moltes excursions... es fan concerts, anar a visitar el museu...sempre són coses que alimenten "l'ànima", l'interior de les persones, això que tenim a dintre que ens fa diferents dels animals....i parlant d'animals, a Montserrat no hi han gossos!!!!!!!!, es que visc en una escala, que n'hi han molts....