El cap de setmana 17,18 i 19 de setembre, ha estat diferent... El divendres per la tarda, ja vaig baixar a Cornellà per anar a una missa que es feia per l'Alvaro, el fill de l'Anna, que va perdre la vida aquest estiu en un accident de cotxe... La missa va ser al local de Santa Maria, una eucaristia de les dues comunitats de base que hi han a Cornellà... s'ha de dir que per mi va ser "especial", feia molts anys que no vivia una eucaristia com aquesta... hi han coses que n
o canvien...
o canvien...Vaig anar a dormir a casa meva, a Barcelona... trobo a faltar la comunitat, està a prop de les meves coses, d'estar per el meu barri...Al mati del dissabte, un passeig per les Rambles, una visita a la Virreina a veure els gegants de la ciutat... i com, no a fer un tallat a" Il cafè di Roma"... Per la tarda me'n vaig anar cap a Cornellà per ajud
ar a la preparació de l'arrosada del diumenge; la celebració del 50 anys de la Teresa... Va ser divertit, una quantitat de dones, totes a les ordres del Cuiner, en Jordi... un cuiner meticulós, en tots i cada un dels ingredients... enriuten del Ferran Adrià... Es va acabar amb un bon sopar, tant per la "teca", com per la companyia...
ar a la preparació de l'arrosada del diumenge; la celebració del 50 anys de la Teresa... Va ser divertit, una quantitat de dones, totes a les ordres del Cuiner, en Jordi... un cuiner meticulós, en tots i cada un dels ingredients... enriuten del Ferran Adrià... Es va acabar amb un bon sopar, tant per la "teca", com per la companyia...El diumenge va començar molt aviat, a les 7 del matí... la Teresa, estava una mica nerviosa... segurament perquè volia que tot sortís bé... i així va ser... tot va sortir molt bé...
Vem anar cap a Solidança a preparar les coses i anar esperant que anés arribant la gent... Quant ja va ser cap al migdia hi ha estava tot a punt, el lloc engalanat... i la protagonista era 
"la rosa", la rosa i la Teresa... cada un dels assistent li havíem de portar una rosa i d'aquesta manera felicitar-la, juntament amb un foli, expressant els sentiments que tenim envers la Teresa.... o cadascú el que va voler.., Una festa emotiva, de retrobament de "velles" amistats, ... i com no d'un bon arròs, que per mi va ser tot un èxit...
"la rosa", la rosa i la Teresa... cada un dels assistent li havíem de portar una rosa i d'aquesta manera felicitar-la, juntament amb un foli, expressant els sentiments que tenim envers la Teresa.... o cadascú el que va voler.., Una festa emotiva, de retrobament de "velles" amistats, ... i com no d'un bon arròs, que per mi va ser tot un èxit...La Teresa, sota el meu punt de vista, es una persona molt generosa, amb la seva família i amb els seus amics... es generosa en el sentit ampli de la paraula... sem
pre te temps, pel que ho necessita... Es molt amiga dels seus amics... sembla una frase feta, però en aquests cas es veritat,
pre te temps, pel que ho necessita... Es molt amiga dels seus amics... sembla una frase feta, però en aquests cas es veritat,es una persona ecuanime... templada... segura... es una persona silenciosa, no fa soroll, no es estrident, no crida l'atenció... però es com una olivera de gran soca i un tronc mil·lenari, que et dona gran seguretat.. ven arrelada a la terra, però amb tota la seva força a fora, en el dia a dia...
Estic contenta de tenir-la com a miga... tot i que per mi, es com una germana, aquest germana que hauríem de tenir totes... i que tanta falta ens fa al llarg de la vida. GRÀCIES TERESA...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada