Uns dies de finals d'agost a Montserrat!!!!!!!!!! Sempre es agradable passar uns dies a Montserrat, aquests any he estat uns dies sola, perquè la Teresa encara estava de viatge i un d'aquests dies va fer una turmenta, que els trons fan un soroll a la muntanya!, han sigut dies de silenci, de reflexió de lectura,... i sobre tot de PREGARIA, ho trobo a faltar ...
Tot va en funció de l'horari dels monjos (mes o menys)... abans de les 6 toquen les campanes a Maitines, el primer res que fa qualsevol comunitat monàstica (de vida contemplativa) i a quarts de vuit fan els Laudes que ja son oberts a tota la gent que hi volguí anar..., i comencen les misses a les 9 al Cambril, a les 11 la missa conventual a l'altar major i com diu la paraula, ja tota la Comunitat i a les 12 n'hi ha una a l'altar del Santissim... Jo segons el dia anava a una o a l'altra...i la meva vida, ja la passava a la cel·la, es l'hora que a Montserrat hi han tots els turistes, i es l'hora de "retirar-se"... A mitja tarda, ja es pot sortir a donar un vol... fins a l'hora de Vespres, que son a les 6,45 de la tarda, cant de la salve i un motet a càrrec de l'escolania... quan van tornar de vacances.... I després de vespres, es l'hora de compartir amb l'altra gent de la "colònia de estiuejants", sencillament, la gent que fa anys que passant aquests dies a Montserrat.. els de Badalona, els de Vilanova i la Geltru, els de Martorell, els d'Abrera, els de Barcelona...i nosaltres, la Teresa i jo... som una bona colla... uns arriben, els altres marxen... però es l'hora de la tertúlia, dels comentaris... són persones molt agradables i molt afins a nosaltres... arriba l'hora de sopar i després hi han uns dies que hi han cants a la plaça per la colla que està fent el curset de direcció de cants... altres d'anar fins al "rèbol del vent" a contemplar una part del "cor de Catalunya"... hi han unes vistes espectaculars a la nit!!!!!! I tot això amb molt de silenci per no molestar a ningú...ES UNA PASSADA!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Quan va arribar la Teresa, del Paraguay, va ser l'hora de les fotos, de les explicacions de les vivències, de les visites a sopar i a dinar si convé... però a la nit, cadascú a casa seva.... i torna la tranquilitat.
Un d'aquests dies la Teresa d'Abrera feia 65 anys i els seus familiars li van organitzar una festa sorpresa, després de la Conventual, en una sala de l'edifici de Nostra Senyora, ...i ¡Com no hi vent ser invitats la colònia! va ser uns moments de compartir... un vam"aperitiu", que la Teresa i jo ja no vem dinar,... fins l'hora de berenar...Totes aquestes coses fan, que passar uns dies a Montserrat ho faci tant especial, quelcom que molta gent no ho entén... et pregunt
en... Però que hi feu a Montserrat?, doncs tot això i moltes més coses... anar a caminar, si en tens ganes i pots, es fan moltes excursions... es fan concerts, anar a visitar el museu...sempre són coses que alimenten "l'ànima", l'interior de les persones, això que tenim a dintre que ens fa diferents dels animals....i parlant d'animals, a Montserrat no hi han gossos!!!!!!!!, es que visc en una escala, que n'hi han molts....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada