COM M'AGRADARIA ENVELLIR...

"Com m'agradaria envellir", es el titul de un article que la Gna. Dolores Aleixandre va escriure en una revista cap l'any 2004... Le llegit més d'una vegada, perquè considero que es molt important saber envellir,despres laaturalesa farà de les seves, però estic segura que nosaltres hem de posar de la nostra part... diu ella que "desde Atapuerca, llevan los seres humanos envejeciendo y no ha pasado nada, salvo que se han muerto."... arribar a ser vell o vella es el que la majoria dels mortals volem...però, ah¡¡¡ ho voldríem fer a la nostra manera, tenint totes les nostres facultats, tenir el cos encara jove, que no ens fes mal res... i això es impossible¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Ja fa dies que he començat un"master" sobre aquests tema, primer amb la meva mare, ¡Que ho està fent força bé! i ara ja fa uns dies amb els meus tiets... que tot es molt més complicat!!!!!
Tinc un tiet de 90 anys, que està bé... "sinó fos" que el cor no li treballa, de vell que el té... i que comporta una serie de dificultats,de malaltia, però el meu tiet,te EL CAP BE, en perfectes condicions, m'atraviria a dir que millor que jo, es una persona lúcida... i que en aquests moments el seu gran problema es la seva dona: la meva tieta, la bessona de la meva mare... que en 87 anys té un edema en el cervell i en aquest moments està cada vegada més senil... i en aquest moments ja tenim problemes tota la família...
Està ingressada a l'Hospital i no hi ha forma de tranquilizar-la... que l'han de tenir lligada i tota la nit sela passa cridant...Quan la veus i estàs amb ella... el cor et fa mal... es molt dur!!!! i las circumstàncies no ajuden (la seva filla, la meva cosina, fa 15 anys que es morta)....
¡Quantes gràcies tenim que donar a Déu, de la vellesa que està tenint la meva mare!
Quant tot això et passa de tant aprop, que fins i tot et frega el cos, es molt dur.... Són dies de dormir poc, perquè no deixes de pensar...
Com serà el final de la nostra vellesa?, Tenim el deure de fer tot el que puguem, perquè sigui el millor possible...
Demà, serà un dia llarg i costerut, a la tarda tinc que anar ajudar els meus tiets, el tiet s'ha de fer proves i a la tieta no se la pot deixar ni una estona sola....

Acabaré amb aquesta fragment de poesia que m'agradat molt...

"No sé lo que ocurrirá del otro lado,
cuando tolo lo mío haya basculado
hacia la eternidad.
Lo que creo, lo que unicamente creo,
es que un amor me espera.
Por favor, no me habléis de glorias,
ni de alabanzas de bienaventurados,
ni de sus ángeles.
Todo lo que yo puedo hacer es creer,
creer obstinadamente
que un amor me espera"