COMENÇA EL MES DE MARÇ...¡¡¡

Diuen d'aquest mes que no es bo¡¡¡Hi ha una dita "març, marçot mata a la vella i a la jove si pot", també diuen que les nascudes en aquest mes són llunàtiques... i segur que encar se'n diuen més...
El gener, aquí a casa meva, no ha sigut pas bo, tot i que totes les coses encara poden empitjora, així que siguem cautes...
La meva mare no ha passat bon gener, així que esperem que no anem a menys... demà tornarem anar al Neuròleg, Dr. Ugarte, espero que ens doni alguna solució per la seva milloria... que hi ha sabem que no la pot curar, però si millorar. Avui dia 28 de febrer s'ha estat tot el dia al llit, no se te forces per caminar, i com menys ho fem, menys en tindrà, però el seu principal problema avui ha esta el cap... com diu ella "el tinc destrossat", no sabem exactament que vol dir, diu que el te tèrbol... La veritat es una falta de rec sanguini al cap, que li produeix aquesta inestabilitat... i si té el cap al coixí que es el mateix que dir que està en horitzontal, aquesta problema no el te...

¡DESANIM...I VIATGE...!

Sabeu?, no se exactament perquè, però estic trista... sí.. tinc com una angoixa dins el cor que em fa mal... serà que estic cansada...però no físicament, que també,... sinó que em pesa la vida... No es pot sortir al carrer, doncs plou, aquí a Castellbell, o vaig per la carretera o hi tinc que anar amb botes, doncs tots els camins son de terra, el que per aquí diem “de carro”... “son camins de carro”...
En termes moderns, podríem dir que estic “depre”, però em sembla massa baladí, dir-ho de aquesta forma, poc serio... I per acabar-me d’animar estic escoltant l’orfeó Català per la Tele, i aquesta música encara em dona més tristesa...
Veig a la meva mare tan desanimada... que no vol patir més, que es vol morir... i a mi el cor en fa mal... I no m’ho puc permetre, perquè no se com s’ho fa, però la meva mare se’n don conte encara que faci esforços per dissimular-ho...
Avui, dia 9 de febrer, desprès de més de vint-i-quatre hores plovent sense parar, al cap del dia a semblat que volia sortir el sol, però , no, era hora d’anar a la posta... ha quedat un cel vermellós, encara en boires, no ha acabat de quedar el dia clar, ni afora,al carrer, ni a dintre de mi...
El 13 de febrer, no sembla bon dia pels supersticiosos, però nosaltres, com qui no vol la cosa, ens hem anat a Pamplona a dinar, si,si... no m’equivoco...hem anat a dinar a casa de la Imma, un pis que acaba de comprar i tenia ganes d’ensenyar-lo... que poques escosses es necessiten per viatge¡¡¡¡¡¡¡ Va ser un dia molt bonic, autopista, més autopista, esmorzar en un “Medes” i tornar a l’autopista... i així fins a Pamplona-Iruña...a uns 30 o 40 Km. Abans d’arribar a Pamplona, estava nevat, bastant... i no diguem a la ciutat. Arribada a casa de la Imma, just l’hora de dinar, fer una sobretaula, d’unes 5 hores i tornar a l’autopista....
Cinc anar, cinc d’estança i cinc de tornar.
Per a mi ha sigut, com una “bomba d’oxígens” que m’ha anat molt bé... No se el que em durarà, però tinc la impressió que “respiro” millor...

LA MEVA MARE...¡¡¡

Hi ha un refrany en castellà que diu: “a perro flaco todo son pulgas” Això es el que li ha passat a la meva mare... per si ja no tenia prou coses... li ha sortit un Herpes... el colmo¡¡¡¡ No se com fer perquè estigui bé... no para de queixar-se, no dorm, ni ella ni jo... i el pitjor es que no se que fer per alleugerà el seu mal...
Estan sent uns dies complicats, plens de metges, de proves... tinc el genolls que em fan un mal, que ja no he pogut aguantar més hi he anat al metge, diu que tinc les ròtules gastades... i de radiografies, ressonàncies... I quan està posada en aquet “fregao”, has de seguir, així que no puc anar a Barcelona... i tinc un “mono”¡¡¡¡¡ de casa...
En aquests moments em trobo molt cansada, no tan físicament, sinó mentalment.. però es pot continuar... Déu em donarà la força que necessito...