COMENÇA L'ESTIU...

Dia 29 de juny: Sant Pere i també Sant Pau... però no vull ara parlar ni de sant Pere ni de sant Pau, es per situar el dia... Fa dies que no escric, no per que la vida no em depari forces coses, sino perque a vegades no tens aquest to positiu que crec que hem de tenir...
¡Ja som a l'estiu!!!... i es nota, sembleria que hauriem de tenir més bona salut, per la dita..." a l'estiu tota cuca viu"... i el que es la meva mare no està passant pels seus millors moments...
El neurolog li va recepta "una pastilla més", com diu ella que cada vegada que vas al metge surts amb una pastilla més... Però aquestes pastilles, no són com les altres, i donen sert malestar, i jo diria que massa... així que demà tinc una dificil feina... perla amb el neuroleg, si puc ¡¡¡¡
He passat una tarda-nit molt malament, pitjor la mare... i a mi que em sento molt impotent, i molt inutil, ja que no se que fer, sempre penso que ho podria fer millor... i no se que?
Ara en aquest moments s'adormit i espero que sigui un són reparador...
Aquest mes estaba ple d'aconteixements: celebracions, festes sorpreses, la revetlla de sant Joan... i el començament de les festes majors del meu poble, dic festes majors perque en fan a cada nucli de població , sigui la colonia, el poble, les urbanitzacions...n'hi ha per tots els gustos... Ja anirem parlant... dissabte fan una acampada adraçada a totes les families amb nens menors de 12 anys, ho fan a la plaça del Bures, la meva colònia...faran cine a la fresca, infantil...
Al que ara dire pot sembla una tonteria,, però hagués imaginat que ho faria, fer una comanda per internet... ¡compra per internet! amb el que a mi m'agrada anar a les gran superficies a comprar, però la pràctica s'ha impossat, tinc que reconeixe que es un gran invent.. es molt còmodo i no perds gaire temps... Bé, això es una anecdota, però que es mereix que si faci esmen...

Ja ho sabeu ha començat la FESTA MAJOR, tot i que la grossa es pel 15 d'agost... quan jo era jove, duraba tres dies ara dos mesos,,,¡¡

UNA FESTA SORPRESA O UNA SORPRESA DE FESTA??

Dia 13 de juny 2009, la Mònica ha fet 40 anys, ningú ho diria¡¡¡

Un noia àgil, guapa, de bona presència... diríem que en té 30? com a molt¡¡¡ Bé, tampoc es el més important. Jo diria que totes les persones un moment o altre de la nostra vida, sigui 20,30,40,50,60...la dècada que sigui, tenim un "trauma", depèn de la dècada, es un o altra... De tant en tant a la nostra vides ens venen unes neures, si som massa joves, voldríem tenir ja la vida resolta o voldríem ser joves perquè ens sembla que el joves son més feliços, tenen menys problemes... I jo que ja estic unes dècades avançada, us puc parlar, amb "coneixement de causa", que a cada dècada te els seus problemes...ah¡ cada cop pitjor, eh¡. però... i la maduresa? que dona la vida? Ah¡¡¡ important, així que ànims i endavant.

En Jordi, el seu marit, li ha preparat una festa sorpresa... molt "currada"¡¡¡ A tots ens feia molta il·lusió, espero que hores d'hara a ella també. Tots vem posar de la nostra part, perquè realment, fos una FESTA SORPRESA... i ho hem lograt. El moment d'entrar la Mònica a la sala del menjador, si no ha tingut un cobriment de cor, està salvada, no sabia si tapar-se la cara, si tornar cap fora... ha plorat agafa al Jordi... d'emoció¡¡¡ I a la Mònica no es fàcil que li caiguin llàgrimes¡, serà la edat?...Es una persona molt respectuosa amb els altres i cridar l'atenció no li agrada massa... però de mica en mica va anar entrant a la festa i va estar molt atenta amb tothom i penso, que molt contenta...

Els del nostre grup, li ha fet un power, emotiu, de la nostra llarga amistat (dedes l'any 83?), llarga, intensa i profunda, es la meva opinió... un altre dia parlaré més extensament del grup, fa dies que en tinc ganes. Som part del grup, que hi hem assistit... L'Olga, Isabel i Judit... Faltaven la Lourdes, que va venir més trad, i l'Albert no va poder venir per qüestions laborals, i la Mònica... que feia els "honors".

UN DIA D'ANIVERSARI A MONTCADA

Dia 6 de juny, amb molts dies (quasi un any) de retard, amb celebrat l'aniversari de l'Olga, i per endavant també el de la Mònica, una d'aquestes xifres que van molt bé de celebrar, tampoc cal especificar. Cadascú té els anys que vol, però a ella no li fa res, n'hem celebrat 40. Ens hem trobat a casa de l'Olga i el Miquel, cap als vols de les 2 del migdia, no hi érem tots... es molt difícil coincidir, son gent molt ocupada i amb moltes obligacions¡¡¡¡

Una "barbacoa" al jardí de la casa, feia un dia agradable... Em va anar bé canviar de situació, la meva mare esta passant una temporada complicada amb els dolors que té d'ossos, i jo no se que fer-hi...S'agraeix en aquests moments, tenir al teu costat, persones que estimes molt, perquè formen part de la teva vida.. al llarg d'aquesta vida se'n van creuant persones, algunes passen, ha estat molt bé mentres hi has tingut relació, però d'altres "entren" a formar part del teu pas per la vida... aquest es el cas "del meu grup de Montcada", a vegades quant em pregunten qui són, dic: els meus fills adoptius", són uns "fills" que no et donen maldecaps... bé... no gaires, i molta satisfacció...

Van ser poques hores, a les vuit del vespre tornava a casa, el meu germà em recollí a l'estació del tren... La meva mare estava bé, i així va ser tot el cap de setmana. Dinarem al Farran, passejar... i el dilluns, avui... estem passant un dia dels dolents¡¡¡¡

Segur que el Senyor, que ens guarda i vigila, farà que demà sigui un altre dia i si pot ser millor que el d'avui...

...ENCARA MÉS COMPLICAT ¡¡¡

No voldria passar aquest dia sense expressa els sentiments que he tingut avui, no vull oblidar-me. Confio bastant amb els metges... i vaig portar-hi a la meva mare que li feia molt mal les cames i l'esquena i semblava que amb bon criteri, li va receptar unes pastilles per calma aquests dolors...Sense perdre temps vaig anar a la farmàcia a buscar-les. La veritat es que al llegui el prospecta vaig tenir la temptació de no donar-li, però em va poder el sentiment de bona samaritana i de alleugeri el dolor de la meva mare. Ahir el vespre després de sopar li vaig donar una pastilla... durant la nit no li van fer mal les cames... però ho ha passat molt malament, al aixecar-se del llit no s'aguantava dreta, les cames li tremolaven i el cap se li anava... es trobava malament i com que ella ja te la sensació, o no tanta sensació, de que hi haurà un dia que no podrà caminar... això l'angúnia molt.

Al mati s'ha llevat i ha esmorzat, però no arribat massa enllà, al final ha tingut d'anar al llit... no ha dinat i cada cop semblava que al llevar-se estava pitjo... i jo la veritat que estava més malament que ella però no sabia que fer, estava convençuda que, quan li passes l'efecte de la pastilla, es trobaria bé... Ha sigut una tarda tremenda¡¡¡¡¡¡¡ No he volgut trucar al meu germà per no fer més complicada la recuperació de la meva mare, que de veritat sembles que tot aniria bé, al principi estava convençuda, però he passat por.

La sort que he tingut es que per la tarda em truques una n oia que es metge i molt amiga meva, i li he comentat, m'ha animat i m'ha dit el mateix que jo pensava... que en 24 hores li passaria, però que si tenia algun dubte la truques...

La veritat es que avui els meus ulls "s'han rentat", he plorat, al final he tingut por i he dubtat del que estava fent i pensant, per un moment he pensat que hauria d'haver trucat al meu germà...

He pregat a Déu, que ajudes a la meva mare...i el Senyor, una vegada més m'ha escoltat...

Cap a les 7 de la tarda ha volgut menjar uns "biquinis"...però continuava malament... després s'ha volgut tornar aixecar-se i no s'ha aguantava... ha menjat un yogourt les pastilles i s'ha posat a dormir, encara que no podia, ni jo tampoc... m'estava a l'habitació amb la llum encesa per no adormir-me... quan de sobte la veig a la porta de l'habitació i amb un somriure a la cara... i em diu "ja m'ha aguanto"... i llavors el món m'ha caigut a sobre... i es quan més i dubtat.

Tinc tantes ganes que la meva mare estigui bé, que a vegades em sembla que confonc el desig amb la realitat... i penso que això es greu, perquè em puc equivocar, em deien perquè no havia trucat al metge, però es que a mi em semblava que li passaria, però i si no hages sigut així?

Demano a Déu que em doni saviesa per distingir una situació de l'altre i em faci lúcida en aquests moments... La vida es com un pont que no tenim més remei que passar, i al Bures hen tenim molts de ponts, uns a tocar els altres, es constant en totes les vides s'han d'anar passant "ponts" i sempre un es l'últim... espero està preparada.

UN DIA COMPLICAT...¡

Avui es un dia com qualsevol altre... però aquí a casa meva ,no. La meva mare ha tingut un dia complicat en quan a la seva salut... l'esquena l'hi ha fet molt mal i això fa que no pugui caminar i té molt de dolor...

¡Es molt complicat veure patir algú que t'estimes i no saps que fer-hi¡¡¡Voldries compartir-ho amb ella... però no es pot... el dolor, la mort, el sofriment de qualsevol forma... son situacions de la vida i sentiments que ho tens que passar tota sola, i el més complicat de tot es que no hi estem educats, no ens han ensenyat a fer-ho. En ensenyen a compartir, però no sabem passar les coses que ens fan patir, tot sols...

Quan naixem estem acompanyats, quan morim... ho fem sols¡¡¡ M'agradaria aprendre a viure, a patir en soledat... però mes molt difícil, m'agrada estar acompanyada...I la meva mare tot i estan acompanyada... també pateix, vull pensar que alguna cosa hi faig aquí al seu costat. En aquest moments li demano a Déu que l'ajudi a ella i a mi...

No tot es pasar-ho bé a la vida, sinó que hauríem d'aprendre afrontar els moments difícils...

Però la primavera ja es aquí.. i qui sap si demà serà un dia diferent... tornarà a sortir el sol i les flors seran més boniques que avui.. i per què, no? la meva mare es trobarà més bé... Tenim un terrat en moltes plantes i flors i segurs que també naixerà demà per nosaltres una mica de felicitat.. ¡Què Déu ens ajudi ¡¡¡