Un noia àgil, guapa, de bona presència... diríem que en té 30? com a molt¡¡¡ Bé, tampoc es el més important. Jo diria que totes les persones un moment o altre de la nostra vida, sigui 20,30,40,50,60...la dècada que sigui, tenim un "trauma", depèn de la dècada, es un o altra... De tant en tant a la nostra vides ens venen unes neures, si som massa joves, voldríem tenir ja la vida resolta o voldríem ser joves perquè ens sembla que el joves son més feliços, tenen menys problemes... I jo que ja estic unes dècades avançada, us puc parlar, amb "coneixement de causa", que a cada dècada te els seus problemes...ah¡ cada cop pitjor, eh¡. però... i la maduresa? que dona la vida? Ah¡¡
¡ important, així que ànims i endavant.
En Jordi, el seu marit, li ha preparat una festa sorpresa... molt "currada"¡¡¡ A tots ens feia molta il·lusió, espero que hores d'hara a ella també. Tots vem posar de la nostra part, perquè realment, fos una FESTA SORPRESA... i ho hem lograt. El moment d'entrar la Mònica a la sala del menjador, si no ha tingut un cobriment de cor, està salvada, no sabia si tapar-se la cara, si tornar cap fora... ha plorat agafa al Jordi... d'emoció¡¡¡ I a la Mònica no es fàcil que li caiguin llàgrimes¡, serà la edat?...Es una persona molt respectuosa amb els altres i cridar l'atenció no li agrada massa... però de mica en mica va anar entrant a la festa i va estar molt atenta amb tothom i penso, que molt contenta...
Els del nostre grup, li ha fet un power, emotiu, de la nostra llarga amistat (dedes l'any 83?), llarga, intensa i profunda, es la meva opinió... un altre dia parlaré més extensament del grup, fa dies que en tinc ganes. Som part del grup, que hi hem assistit... L'Olga, Isabel i Judit... Faltaven la Lourdes, que va venir més trad, i l'Albert no va poder venir per qüestions laborals, i la Mònica... que feia els "honors".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada