No voldria passar aquest dia sense expressa els sentiments que he tingut avui, no vull oblidar-me. Confio bastant amb els metges... i vaig portar-hi a la meva mare que li feia molt mal les cames i l'esquena i semblava que amb bon criteri, li va receptar unes pastilles per calma aquests dolors...Sense perdre temps vaig anar a la farmàcia a buscar-les. La veritat es que al llegui el prospecta vaig tenir la temptació de no donar-li, però em va poder el sentiment de bona samaritana i de alleugeri el dolor de la meva mare. Ahir el vespre després de sopar li vaig donar una pastilla... durant la nit no li van fer mal les cames... però ho ha passat molt malament, al aixecar-se del llit no s'aguantava dreta, les cames li tremolaven i el cap se li anava... es trobava malament i com que ella ja te la sensació, o no tanta sensació, de que hi haurà un dia que no podrà caminar... això l'angúnia molt.
Al mati s'ha llevat i ha esmorzat, però no arribat massa enllà, al final ha tingut d'anar al llit... no ha dinat i cada cop semblava que al llevar-se estava pitjo... i jo la veritat que estava més malament que ella però no sabia que fer, estava convençuda que, quan li passes l'efecte de la pastilla, es trobaria bé... Ha sigut una tarda tremenda¡¡¡¡¡¡¡ No he volgut trucar al meu germà per no fer més complicada la recuperació de la meva mare, que de veritat sembles que tot aniria bé, al principi estava convençuda, però he passat por.
La sort que he tingut es que per la tarda em truques una n oia que es metge i molt amiga meva, i li he comentat, m'ha animat i m'ha dit el mateix que jo pensava... que en 24 hores li passaria, però que si tenia algun dubte la truques...
La veritat es que avui els meus ulls "s'han rentat", he plorat, al final he tingut por i he dubtat del que estava fent i pensant, per un moment he pensat que hauria d'haver trucat al meu germà...
He pregat a Déu, que ajudes a la meva mare...i el Senyor, una vegada més m'ha escoltat...
Cap a les 7 de la tarda ha volgut menjar uns "biquinis"...però continuava malament... després s'ha volgut tornar aixecar-se i no s'ha aguantava... ha menjat un yogourt les pastilles i s'ha posat a dormir, encara que no podia, ni jo tampoc... m'estava a l'habitació amb la llum encesa per no adormir-me... quan de sobte la veig a la porta de l'habitació i amb un somriure a la cara... i em diu "ja m'ha aguanto"... i llavors el món m'ha caigut a sobre... i es quan més i dubtat.
Tinc tantes ganes que la meva mare estigui bé, que a vegades em sembla que confonc el desig amb la realitat... i penso que això es greu, perquè em puc equivocar, em deien perquè no havia trucat al metge, però es que a mi em semblava que li passaria, però i si no hages sigut així?
Demano a Déu que em doni saviesa per distingir una situació de l'altre i em faci lúcida en aquests moments... La vida es com un pont que no tenim més remei que passar, i al Bures hen tenim molts de ponts, uns a tocar els altres, es constant en totes les vides s'han d'anar passant "ponts" i sempre un es l'últim... espero està preparada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada