Avui es un dia com qualsevol altre... però aquí a casa meva ,no. La meva mare ha tingut un dia complicat en quan a la seva salut... l'esquena l'hi ha fet molt mal i això fa que no pugui caminar i té molt de dolor...
¡Es molt complicat veure patir algú que t'estimes i no saps que fer-hi¡¡¡Voldries compartir-ho amb ella... però no es pot... el dolor, la mort, el sofriment de qualsevol forma... son situacions de la vida i sentiments que ho tens que passar tota sola, i el més complicat de tot es que no hi estem educats, no ens han ensenyat a fer-ho. En ensenyen a compartir, però no sabem passar les coses que ens fan patir, tot sols...
Quan naixem estem acompanyats, quan morim... ho fem sols¡¡¡ M'agradaria aprendre a viure, a patir en soledat... però mes molt difícil, m'agrada estar acompanyada...I la meva mare tot i estan acompanyada... també pateix, vull pensar que alguna cosa hi faig aquí al seu costat. En aquest moments li demano a Déu que l'ajudi a ella i a mi...
No tot es pasar-ho bé a la vida, sinó que hauríem d'aprendre afrontar els moments difícils...
Però la primavera ja es aquí.. i qui sap si demà serà un dia diferent... tornarà a sortir el sol i les flors seran més boniques que avui.. i per què, no? la meva mare es trobarà més bé... Tenim un terrat en moltes plantes i flors i segurs que també naixerà demà per nosaltres una mica de felicitat.. ¡Què Déu ens ajudi ¡¡¡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada