ELS METGES I LA MEVA MARE...¡¡¡

A la meva mare, diuen, o sembla que diuen, perquè diuen ben poc...¡¡¡¡ els metges, els neorolegs.. sembla que es, de condició humana, equivocar-se, et diguis com et diguis... i treballes allà on treballes... Tenia la impressió que les presses no eren bones companyes de la feina, però em sembla que també estava equivocada... Tinc la impressió avui, que estic equivocada en quasi tot, espero que en el més essencial de la meva vida, no sigui així. Que pot sembla que estigui derrotista?, doncs,..sí. I no només derrotista, sobre tot el que estic es molt emprenyada, podria utilitzar un altre paraula, però en aquest moment, no me'n surten de més suaus...

Potser més endavant explicaré el perquè d'aquesta meva emprenyamente,,, avui i a l'hora que es deixeu-m'ho dir així.

La meva mare, sembla, que li falta DOPAMINA, per això no pot caminar i té el cap tèrbol, se li queden els muscles rígids...

La DOPAMINA es una substancia que es produeix de forma natural en certes cèl·lules del cervell. La dopamina actua transmitint missatges a certes regions del cervell que controlen el moviment muscular... (aquí es podrien dir moltes més informacions sobre tot això que estic explicant, però no pretenc fer un estudi sobre el particular, perquè no en se gaire més).

A poca quantitat de dopamina= a dificultat en el moviment de les cames.. (abreviant...)

Com es pot tractar tot això?? doncs amb LEVODOPA, CARBIDOPA I ENTECAPONA....

Diria que sobre aquest "ingredients" o "substàncies" es tracta aquesta enfermetat..

La LEVODOPA actua reportant la DOPAMINA en el cervell, m'entres que la CARBIDOPA assegura que arribi al cervell la quantitat suficient de LEVODOPA, quan es necessita i l'ENTECAPONA augmenta els efectes de la LEVODOPA...

Us podeu imaginar quants fàrmacs hi han en el mercat amb totes aquests components????

No ho sabria dir-ho, però segurs que moltes, per això les farmàcies cada vegada són més grans

A la meva mare el metge que hem anat, el Dr. Ugarte, li ha donat una sola pastilla que té als tres components que necessita... l'altre doctor eren tres pastilles, els components principals hi eren, els secundaris canviaven... Com que no hi entenem res, no tenim més remei que tenir una "Fe IMMENSA" en el que ens diuen... i mentrestant ens encomanarem al sant que tinguem més devoció, en el nostre cas la Mare de Déu de Montserrat...que cuidi el "cervell" del Doctor i no s'equivoqui en les "mesures"... en el diagnòstic ni se'm passa pel cap de pensar que no estigui encertat... I al mateix temps, que la Mare de Déu de Montserrat guardi i curi el de la nostra mare.

Es molt tard...no puc dormir perquè a la meva mare no li acaben d'anar bé les pastilles, però tinc esperança que tot s'ha arregli

...SANT JAUME i ALTRES FESTES---

El dia 22 decidirem portar la nostra mare a un altre neuròleg, el Dr. Ugarte... com, no?, pagant... No per què a la SS. el metges no són bons, són el mateixos, però en la SS. no tenen temps de visitar els malalts, només se'ls "miren", i mira si són bons¡, que fins i tot a vegades,segurs que la majoria, ho fan bé... però ens va quedar la impressió que no se la havien mirat lo suficient i les explicacions tampoc son les mateixes... El Dr. Ugarte ens va dir que el seu parer era que no prenia els medicaments de la manera adequada... D'aquesta manera de dir-ho, no es va carrega l'altra metge... com és, que sempre es guarden les espatlles? Tots hauríem d'aprendre d'ells. No ens criticaríem tant.

Bé, resumint, un altre medicació, però semblant, un TAC cerebral... i sobretot, al menys per mi molt important, que al pots trucar quan tens algun dubte... I mireu, si es "miraculós" aquests metge, que només de la visita, la nostra mare es troba molt més bé... el que fa que les persones t'escoltin¡¡¡¡¡¡.

Tenim nous jardins al Burés, bé nous, arreglats, es a dir, era un "bardiçà" i ho han convertit en uns jardins, bé, hem més arbres... no en falten al Burés d'arbres, devem tocar a un per habitant..¡¡¡

Avui es dia 25 de juliol, SANT JAUME, amb lletres grans, perquè a la nostra família era FESTA MAJOR... era el sant del meu avi, de dos dels meus cosins i del meu germà... es a dir, hi havia un Jaume o dos a cada casa, i al ser l'estiu, doncs fèiem molta festa... Ara, no tenim l'avi, ens falta també un cosí... queden el meu germà i el meu cosí "gran"... Celebració? diu, que un altre dia, dons tot el contrari que abans, precisament perquè es l'estiu, la gent està de vacances fora i fins que no hi siguem tots no ho celebrarem...El dia 23 va fer 16 anys de la mort del meu pare...Quant comença a faltar tanta gent a la família, tot canvia, res es igual... tots tirem endavant perquè així es la vida... però dintre del meu cor, encara que sigui molt endins o no tant? sens una gran tristesa, tens la impressió que et falta quelcom...

Ahir vaig ser a Barcelona, a la meva comunitat, porques hores, no vaig sortir ni ha donar un passeig, feia tanta calor¡¡¡¡¡¡ que no podia ni respirar... però molt contenta de veure les Germanes de la Comunitat, m'agrada està amb elles, espero que al setembre i pugui esta un parell de dies...

Demà a l'ermita romànica de Sant Jaume hi faran el primer Aplec... es veu que la casa té nous amos, una família que son del OPUS i tenen un negoci de cavalls, faran una demostració i un petit berenar... amb una mica de sort i podré anar i ja us ho explicaré...

¡QUI DIU QUE NO PASEN COSES A CASTELLBELL...!!!!!

Des de l'ultima vagada que vaig escriure... Déu ni do¡ les coses que han passat a Castellbell..

* Anada a Navarcles a un homenatge al Sr. Vila...

*Hem estrenat nous jardins a la nostre colònia: el Burés..

*Va passar el Tour pel nostre poble...

*Es va inaugura el nou Centre Cultural de Castellbell i el Vilar ( prefereixo nomenar-lo així..)

*Anàrem a cantar a la Missa de la Festa Major de S. Cristòfol.

I per últim ha sigut la Festa Major de la nostra Colònia: el Burés...La Festa Major del poble de Castellbell i el Vilar, es ha dir de tot el poble, se com tota la vida el 15 d'agost... sembla ser que llavors es FESTA GRAN...