dissabte, 25 de juliol del 2009

...SANT JAUME i ALTRES FESTES---

El dia 22 decidirem portar la nostra mare a un altre neuròleg, el Dr. Ugarte... com, no?, pagant... No per què a la SS. el metges no són bons, són el mateixos, però en la SS. no tenen temps de visitar els malalts, només se'ls "miren", i mira si són bons¡, que fins i tot a vegades,segurs que la majoria, ho fan bé... però ens va quedar la impressió que no se la havien mirat lo suficient i les explicacions tampoc son les mateixes... El Dr. Ugarte ens va dir que el seu parer era que no prenia els medicaments de la manera adequada... D'aquesta manera de dir-ho, no es va carrega l'altra metge... com és, que sempre es guarden les espatlles? Tots hauríem d'aprendre d'ells. No ens criticaríem tant.

Bé, resumint, un altre medicació, però semblant, un TAC cerebral... i sobretot, al menys per mi molt important, que al pots trucar quan tens algun dubte... I mireu, si es "miraculós" aquests metge, que només de la visita, la nostra mare es troba molt més bé... el que fa que les persones t'escoltin¡¡¡¡¡¡.

Tenim nous jardins al Burés, bé nous, arreglats, es a dir, era un "bardiçà" i ho han convertit en uns jardins, bé, hem més arbres... no en falten al Burés d'arbres, devem tocar a un per habitant..¡¡¡
Avui es dia 25 de juliol, SANT JAUME, amb lletres grans, perquè a la nostra família era FESTA MAJOR... era el sant del meu avi, de dos dels meus cosins i del meu germà... es a dir, hi havia un Jaume o dos a cada casa, i al ser l'estiu, doncs fèiem molta festa... Ara, no tenim l'avi, ens falta també un cosí... queden el meu germà i el meu cosí "gran"... Celebració? diu, que un altre dia, dons tot el contrari que abans, precisament perquè es l'estiu, la gent està de vacances fora i fins que no hi siguem tots no ho celebrarem...El dia 23 va fer 16 anys de la mort del meu pare...Quant comença a faltar tanta gent a la família, tot canvia, res es igual... tots tirem endavant perquè així es la vida... però dintre del meu cor, encara que sigui molt endins o no tant? sens una gran tristesa, tens la impressió que et falta quelcom...
Ahir vaig ser a Barcelona, a la meva comunitat, porques hores, no vaig sortir ni ha donar un passeig, feia tanta calor¡¡¡¡¡¡ que no podia ni respirar... però molt contenta de veure les Germanes de la Comunitat, m'agrada està amb elles, espero que al setembre i pugui esta un parell de dies...
Demà a l'ermita romànica de Sant Jaume hi faran el primer Aplec... es veu que la casa té nous amos, una família que son del OPUS i tenen un negoci de cavalls, faran una demostració i un petit berenar... amb una mica de sort i podré anar i ja us ho explicaré...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada