TEMPS DE BOLETS I CAIGUDA DE FULLES..¡¡¡¡¡¡¡

Us preguntareu veient les fotos si hi anat a buscar bolets...NO, no en sé, ni m'agrada... buscar-los, menjar-los, molt¡¡¡
Aquests bolets són de Marganell, dels boscos del poble que vaig néixer, els meus cosins que en saben molt, de buscar bolets, els van trobar i han tingut la delicadesa de portar-li aquests per la meva mare... els meus germans i nebots que tan els agrada anar-hi, van anar massa lluny i no en van trobar...
Aquesta estació es la que més m'agrada, ho he dit moltes vegades, però es quan els arbres, el paisatge canvia més, cada dia tenen un colori una forma diferent..., I en el bosc si troben, cireretes de pastor (no se si es diuen així), bolets... es una època en que el bosc està més productiu que mai, perquè l'estiu moltes "floretes", però...
El que més molesta són aquests canvis de temperatura, i aquesta por que ara tenim a refredar-nos... jo que no són hipocondríaca, la veritat es que no las tinc totes, tinc por de agafar la grip A, pel que suposa de contagi i molts problemes que podria tenir jo, que el metge em té "prohibit" refredar-me... Que sigui el que Déu vulgui¡¡¡¡ no en queda d'altra...

Aquesta setmana la tinc molt ocupada: demà tinc que anar amb la meva mare el metge de capçalera, té una mica de tos i se li nota una mica carregat el pit... divendres aniré a Manresa a fer-me uns massatges, no puc arribar a caminar, fa molt temps, anys que no hi vaig i els meus muscles es tinc tots contract urats... i a la tarda aniré a la meva comunitat a Barcelona, l'endemà dissabte, a Santa Maria del Mar de Barcelona, celebrem una missa d'Acció de Gràcies per la canonització del P. Coll, no he pogut participar en cap de les celebracions que s'han fet i tinc moltes ganes de que arribi aquest dia. Ja ho comentaré...

La meva mare està cada dia més "taupera", i li costa més de fer-se les coses... però encara està molt "guerrera", el que més em preocupa es que cada dia vol sortir menys, i això no li es bo... tinc cada dia una lluita.. que no sempre guanyo...

Aquesta foto de l'esquerra, la trobo molt bonica, es la resclosa del meu poble, hi ha poca aigua, però aquest reflex de la muntanya i els arbres en el aigua, m'agrada molt... penseu que l'aigua del Llobregat es ven marró...

¡JA HA TORNAT LA TARDOR...!

Ja fa alguns dies que els arbres canvien de color, alguns ja els hi comencen a caure les fulles...

Per a mi es l'estació que m'agrada més, en quan al paisatge....

El bosc de ribera i els arbres que hi han a les places, solen ser de fulla caduca i en aquesta època, al menys, els veig diferents... Perquè els arbres del bosc, són sempre igual...

Fins les flors del terrat, senten la tardor... tenim una "ermosa", que podeu veure quina diferencia de l'estiu a la tardor...
Però tant mateix, aquí a Castellbell, es l'estació mes avorrida... a les 6 ó 7 de la tarda ja es fosc...no passa ningú per carrer i tot està fosc, ja no pots anar a passejar, perquè fa basarda...

I la nit es llarga... a Barcelona, es fa fosc a la mateixa hora, però no tens la impressió de que ja es hora d'anar a dormir...

Veure-ho que bonic està el paisatge...

FESTES, ANIVERSARIS, SORTIDES...

Vaig començar pensant que aniria escrivint de tant en tant... i tinc una mandra¡¡¡¡¡, però ho tinc que fer... ho necessito...

En aquests mesos de setembre i octubre, déu ni do les coses que m'han passat... o més ven dit les que he viscut.

El setembre una gran amiga meva, la Silvia, una professora de Montcada, celebrava els 25 anys de docència a l'escola... el col·legi que va anar de petita i que quan va acabar la carrera va entrar com a mestra... tota una vida¡ A mi m'hauria agradat...Va ser una festa molt bonica, on ens tornarem a retrobar persones que feia molt temps que no ens veiem... MOLTES FELICITATS, SILVIA, I MOLTES GRACIES, per tot¡¡¡

L'octubre, un mes, ple de celebracions, aniversaris familiars, canonització del P. Coll a Roma, sants, cine... Com es pot veure, explicat només així, us podeu pensar que no he fet altre cosa que està de festa, però ja us asseguro que no...

El meu nebot, l'Ivan i la meva cunyada , la Muntse van fer anys, diguem que l'Ivan 30... els altres, no gaires... ah¡ també l'Imma, neboda de la Muntse en va fer 35... i tal dia com el 25 d'octubre ens van convidar a un dinar familiar a un bon restaurant, cap a Sallent, ara no recordo el nom.

El dia 11 d'octubre a Roma van canonitza al Fundador de la meva Congregació, el P. Francesc Coll... jo no hi vaig anar-hi... no era el cas, però pel que m'han explicat va ser molt emotiu. A Roma tot es diferent... es molt difícil d'explicar, el que jo sento per aquesta ciutat... per a mi, es la segona ciutat que m'agradaria viure, després de Barcelona...

Com que no vaig anar a Roma,... el 17 d'octubre,em vaig conforma d'anar al Santuari de Ntra. Sra. de la Salut de S. Feliu de Pallarols... un bon lloc per anar a demanar-hi la salut, per la meva mare tota la meva família i també per a mi... "la petició" està feta... ara serà o no serà...¡la esperança i la fe, la tinc...Es una excursió que ens obsequia el Mossèn del meu poble als cantaires del Cor Parroquial...

El dia de la canonització, teníem una actuació a Camps, un raval de Fonollosa. Cantar la Missa i un petit concert... Allà hi viu un noi, bé .. un "noi", un company del meu germà d'aqui a Castellbell, s'ha comprat una casa hi fa de pagès "ecològic"... ens va fer una classe, sobre el particular... que sort que no tinc masses manies, sinó poder no menjaria res del que venen... però molt interessant... es un altra manera de veure la vida... ¡ i el planeta!

A l'Església, d'aquesta contrada, tenien un altar RODO, no ho havia vist mai a cap parròquia...

Cap a finals d'octubre vaig anar al cine, amb les meves amigues, Teresa, Àngels i Anna... anàrem ha veure, "ÀGORA"... una pel·lícula rodada a Malta, (això diuen) que va d'una filosofa, matemàtica i astrònoma dels segles IV o V, de nom Hipatia, o quelcom així, que va viure a Alexandria... NO es recomanable, a no ser, que tingueu un interès especial... tota la pel·lícula es de morts, es maten continuament, fins que la maten a ella... surts amb una impressió...gens agradable... si algú la vista m'agraderia que me la comentes...

Celebrarem el sant de la Teresa a casa seva...

Així, em arribat a l'1 de novembre, Tots Sants...

I la meva mare, hi ha dies que semble que millora i l'endemà torna a tenir dolors, però de totes formes, jo diria que està una mica més bé que aquest estiu...El dia 9 tenim que anar a fer-li un tac cerebral... Avui a tingut molt mala nit i pitjor dia, espero que demà es trobi millor...