Vaig començar pensant que aniria escrivint de tant en tant... i tinc una mandra¡¡¡¡¡, però ho tinc que fer... ho necessito...
En aquests mesos de setembre i octubre, déu ni do les coses que m'han passat... o més ven dit les que he viscut.
El setembre una gran amiga meva, la Silvia, una professora de Montcada, celebrava els 25 anys de docència a l'escola... el col·legi que va anar de petita i que quan va acabar la carrera va entrar com a mestra... tota una vida¡ A mi m'hauria agradat...Va ser una festa molt bonica, on ens tornarem a retrobar persones que feia molt temps que no ens veiem... MOLTES FELICITATS, SILVIA, I MOLTES GRACIES, per tot¡¡¡
L'octubre, un mes, ple de celebracions, aniversaris familiars, canonització del P. Coll a Roma, sants, cine... Com es pot veure, explicat només així, us podeu pensar que no he fet altre cosa que està de festa, però ja us asseguro que no...
El meu nebot, l'Ivan i la meva cunyada , la Muntse van fer anys, diguem que l'Ivan 30... els altres, no gaires... ah¡ també l'Imma, neboda de la Muntse en va fer 35... i tal dia com el 25 d'octubre ens van convidar a un dinar familiar a un bon restaurant, cap a Sallent, ara no recordo el nom.
El dia 1
1 d'octubre a Roma van canonitza al Fundador de la meva Congregació, el P. Francesc Coll... jo no hi vaig anar-hi... no era el cas, però pel que m'han explicat va ser molt emotiu. A Roma tot es diferent... es molt difícil d'explicar, el que jo sento per aquesta ciutat... per a mi, es la segona ciutat que m'agradaria viure, després de Barcelona...
Com que no vaig anar a Roma,... el 17 d'octubre,em vaig conforma d'anar al Santuari de Ntra. Sra. de la Salut de S. Feliu de Pallarols... un bon lloc per anar a demanar-hi la salut, per la meva mare tota la meva família i també per a mi... "la petició" està feta... ara serà o no serà...¡la esperança i la fe, la tinc...Es una excursió que ens obsequia el Mossèn del meu poble als cantaires del Cor Parroquial...
El dia de la canonització, teníem una actuació a Camps, un raval de Fonollosa. Cantar la Missa i un petit concert... Allà hi viu un noi, bé .. un "noi", un company del meu germà d'aqui a Castellbell, s'ha comprat una casa hi fa de pagès "ecològic"... ens va fer una classe, sobre el particular... que sort que no tinc masses manies, sinó poder no menjaria res del que venen... però molt interessant... es un altra manera de veure la vida... ¡ i el planeta!
A l'Església, d'aquesta contrada, tenien un altar RODO, no ho havia vist mai a cap parròquia...
Cap a finals d'octubre vaig anar al cine, amb les meves amigues, Teresa, Àngels i Anna... anàrem ha veure, "ÀGORA"... una pel·lícula rodada a Malta, (això diuen) que va d'una filosofa, matemàtica i astrònoma dels segles IV o V, de nom
Hipatia, o quelcom així, que va viure a Alexandria... NO es recomanable, a no ser, que tingueu un interès especial... tota la pel·lícula es de morts, es maten continuament, fins que la maten a ella... surts amb una impressió...gens agradable... si algú la vista m'agraderia que me la comentes...
Celebrarem el sant de la Teresa a casa seva...
Així, em arribat a l'1 de novembre, Tots Sants...
I la meva mare, hi ha dies que semble que millora i l'endemà torna a tenir dolors, però de totes formes, jo diria que està una mica més bé que aquest estiu...El dia 9 tenim que anar a fer-li un tac cerebral... Avui a tingut molt mala nit i pitjor dia, espero que demà es trobi millor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada