que es la Passió i Mort de Jesús. el titul es: Que fa Déu en una Creu?.El “Déu crucificat” no es un ésser omnipotent i majestuós, immutable i feliç, aliè als sofriment dels humans, sinó un Déu impotent i humiliat que pateix com nosaltres el dolor.
Al davant del Crucificat comencem a intuir que Déu, en el seu últim misteri, es algú que pateix amb nosaltres. La nostra misèria li afecta, el nostres sofriments li esquitxa.
No existeix un Déu que la seva vida va transcorre, per dir-ho de alguna manera, al marge de les nostres penes, llàgrimes i desgracies. Ell està en tots els Calvaris del nostre món.
Aquest “Déu crucificat” no permet una fe frívola i egoista en un Déu omnipotent al servei dels nostres capritxos i pretensions. Aquest Déu ens posa mirant cap al sofriment, l’abandó i el desemparo de tantes víctimes de la injustícia i de les desgracies. Amb aquest Déu ens trobem quan ens apropem al sofriment de qualsevol crucificat.
Els cristians continuem donant tota classe de giravoltes per no ensopegar amb el “Déu crucificat”. Hem aprés inclús, a aixecar la nostra mirada cap a la Creu del Senyor, desviant-la dels crucificats que estan davant els nostres ulls. Tant mateix, la forma més autentica de celebrar la Passió del Senyor es reavivant la nostra compassió.
Que quan estimem al Crucificat ens posi sempre mirant cap aquells, que prop o lluny de nosaltres viuen patint.
Pels que creiem, aquests dies, són dies de reflexió i pregària, sobre els últims dies de la vida de Jesus, que sempre ens ha de portar a fer un examen de la nostra vida, per veure com seguim les ensenyances del Mestre...Estic a acostumada a fer-ho en comunitat, en la parròquia m'he d'esforça una mica més... perquè tot i sent el mateix es molt diferent...
Estic preocupada per la meva mare, el dolor del Herpes no li acabar de marxar.. i cosa que no li he vist mai des de diumenge que té els peus molt inflats i jo diria que també la cara... però ja no se si es una obsessió meva.. no se si les pastilles li han atacat el ronyons... ESTIC MOLT PREOCUPADA I NO PUC DORMIR.
Avui he anat a caminar cap a la resclosa... i tot i que el paisatge encara es d'hivern, es comença a notar la primavera...
.
