EL DIA MES DOLENT DE LA MEVA VIDA

El diumenge dia 20 de novembre del 2011, dia de votacions per elegir el president d'Espanya...

un dia que va ser normal, alegre, familiar, agradable...Vem acabar de dinar tard... la meva mare, estava bé, al matí vem anar a caminar, el migdia va anara votar amb el meu germà i després de dinar tornar anar a caminar amb e

l meu germà i la Judit... i tant contenta !!!!. Després de dinar , en la sobretaula vem fer plans per la festes de Nadal, de com acabem d'arreglar el menjador... I la meva mare molt contenta... !!!

Quan van marxar estàvem molts cansades, ella i jo, i aviat ens anàrem a descansar, es va menjar una poma al forn es va prendre les pastilles i se'n va anar a mirar una estona la televisió ja que tenia ganes de saber com havia quedat CiU... i després d'una estona ja va començar a bellugar la cama, la meva mare te..."El sintoma de las piernas inquietas" i ja patia que passaria una mala nit... em va dir que anés a dormir que si em necessitava hi ha em cridaria... al final li vaig posar un pegat i al cap d'una estona s'havia posat el llit, de cantó i a dormir... em va trucar la Salut que ja eren cap a les 11 i mig de la nit, vem estar parlant molta estona, es trobava sola a Toledo, i quan vaig acabar vaig veure que la meva mare tenia llum a l'habitació, cosa rara en ella, em vaig aixecar i vaig anar a veure que li passava, però no vaig entrar a l'habitació (un gran error !!!!!), vaig veure que estava descuixada però vaig pensar que se li tornava a bellugar la cama... com em via dit que anés a dormir li vaig fer cas... però al veure al cap d'una bona estona que encara tenia la llum oberta hi vaig anar,,, i la vaig trobar tal com la havia vist abans però

aquest cop si que vaig entra i vaig veure la seva boca torta que volia parlar però no li sortien les paraules i que no es podia moure... !!!!em volia morir¡¡¡¡¡¡¡, no li podia estar passant a la meva mare tal cosa, es el que més temia que li passes, acaba la seva vida mig invalida.... Van sermoments de gran desconcert fins que va arribar la meva cosina Montse, el metge de guàrdia, l'ambulancia, la meva cosina M. Gloria... Ens van portar a urgències de l'Hospital de Sant Joan de Déu i allà van atendre a la meva mare, a mi em va sembla bé, perquè va ser ràpid, ara tinc els meus dubtes (però ara no toca, i no tot cas no hi havia més a fer)

... Allà em passat els dies fins que han diagnosticat que te una ISQUEMIA CEREBRAL, que li ha paralitzat el canto esquerra... Avui dia 23 ens han traladat al Centre Hospitalari, per fer la rehabilitació.... I CONFIO EN DÉU... no em queda remes.

Veure-le d'aquesta manera se'm trenca el cor !!!!

SANT DE LA MAMA . EL CASOT....

Aquest mes ha sigut una mica "mogut", he anat amunt i avall i si més no s'aspergeix la boira....

El dia 9, diumenge, feia dos dies que havia sigut el sant de la meva mare i els que hi érem vem decidir de celebrar-ho, i anàrem a dinar al restaurant El Casot; una casa a la muntanya de Montserrat que eren d'uns senyors, fabricants de Manresa i que els meus pares i vivien

com a masovers... i allà vaig néixer jo... Fa anys que una família de Marganell la van comprar i van muntar un restaurant... La veritat es que i vem dinar molt bé...després el meu germà ens va fer una ruta turística, amb cotxe, per tota aquella urbanització sense arribar a on volia, però va ser interessant. Es pararem una estona a "l'hort del rector", al costat del cementiri de Marganell que hi ha la antiga església de Sant Esteve, que intentant arreglar-la i falta la teulada, però s'acabat els diners...

LA SOLEDAT AMB PESA !!!!!!!

Estic passant uns dies una mica dolents...Estic cansada i em trobo malament... i trobo a falta la meva comunitat... "la meva familia", aquelles persones en que puc parlar de tot una mica: de politica, de economia, d'educació, de l'esglèsia, del món, de la vida i de la mort.... DE TOT!!!!, persones que m'escolten i em valoren i em sento estimada.... aqui no tinc res de tot això, cadascú va a " la seva bola", i tinc la impressió d'estar en mig

d'un bosc, que està ple de pins i ningú em parla, ... no estic en un desert, però em trobo sola... i EM PESA ... Necessito, també dels meus amics, aquelles persones que de tant en tant anàvem a fer un cafè i parlàvem de les nostres coses.... L'altre dia una amiga em va dir per telefon, "es que estas molt lluny"...

Aquí, a Castellbell es un poble petit, molt petit, i no tinc gaires coneguts i tenen les seves ocupacions i no ens coneixem gaire, per tant... de que em de parlar??... "d'aquest i d'aquell altra", i a mi la veritat, ni m'agrada, ni em satisfa

Cada etapa de la vida ens toca viure situacions diferents, i no em de calcular, al menys jo no ho faig, perquè no hi estic acostumada a fer-ho... el que s'ha de fer, es fa i ja està... i si toca passar-ho malament... doncs intentarem tirar endavant...

Avui he tingut un mal dia... però la tarda s'ha arreglat una mica... Hem anat amb la meva mare a una festa.. ha sigut

l'aniversari de l'Oriol el fill de la meva cosina M. Gloria, va fer 25 anys, està començant la vida, es un noi molt maco, una persona sana i seria, amb una gran vocació de bomber, una feina arriscada i amb dedicació als altres... Ha tingut una gran sorpresa, es un noi tímid i si hagués pogut segur que no entra..... però ja se sap, en aquestes ocasions no hi ha més remei que continua.... una festa amb la familia i els amics... tot ha anat molt bé...

UN PASSEIG PEL MATÍ

Procuro els matins que puc, anar a passejar, és a dir a caminar!!!!!! per on?? Cap a la carretera de Rellinars, es una carretera entremig del bocs, bé un cató el riu, que queda abaix i a l'altre cantó el bosc... No hi passen molts cotxes i no està malament el paisatge es bonic... Va pujant amunt i queda a l'altura suficient per veure una mica el poble, la colònia... Es veu una riera, la riera de Rellinars quan nosa
ltres érem petits hi havien moltes fonts en aquesta riera hi anàvem a sopar alguns diume
nges... i ens ho passàvem molt bé. I tot això ho fèiem caminant, sense cap problema... i com passen als anys???? y com pesen !!!!! Ara vaig fins al "kilometro", doncs que la carretera en el meu poble ja una senyal de Kilometro i arribo fins a l'altre kilometro... aviat faré una mica més, no faig res més que el que fan les senyores grans... Una mica més amunt d'aquest pi, ja el kilometro...

En aquesta foto abaix es veu la resclosa i al fons el turo del Marquès, també es veu la colònia, la torre de "l'amo"... aquí no es veu gaire, però us invito a fer una passejada, és molt bonic...

Amb la meva mare, estem passant uns dies de "silenci", ha tingut problemes en l'orella que porta l'audifon, i estem 10 dies de silenci, perquè no hi sent... semblem dues monges de clausura... fins divendres que hem de tornar al metge i espero que ja estarà bé...

Avui, dia 27 de setembre es Santa Judit, el sant de la meva estimada neboda , i d'una noia del meu grup de Montcada que l'estimo molt, dues noies que fan honor al seu nom... JUDIT e

n l'àntic Testament, Judit era un personatge molt atrevit i en aquell temps era molt complicat ser dona i poder passar a la història....

Un altre dia ho explicaré...

Aquest pi m'agrada... està sol... al costat de la carretera... tens la impressió que troba a faltar alguns companys... però no us podeu imaginar quina ombra fa!!! Tens un descans quan arribes en aquest lloc...

MUNTAÑOLA.... BERBENA DE SANT J0AN...

Com cada any el juny els voltants de la segona quinzena de juny, a Muntañola, el poble de Mn. Joan es la Festa Major: Sant Quirze i Santa Julita... i anem a cantar la Missa solemne en la festes dels sants... Es una festa bonica, ja que desprès fem un dinar de germanor a casa del Mossèn, i la veritat que va resultar un dia festiu i molt agradable i ... fins i tot divertit...

I durant aquest mes, també hem celebrat al Bures, la revetlla de Sant Joan, amb foguera i tot... coca, cava... i molts petards.... masses pel meu gust... però es la festa... el foc de la nostra plaça va ser encesa amb la flama del Cànigo, la flama de la Llengua Catalana...

Es curiós al meu pobla a Castellbell i el Vilar, que teníem tants alcaldes, que vetllaven pel nostre poble... una mica més i casi no tindrem Festa Major... uns pels altres... ja ho diuen la casa sense escombra... No hi han programes.... i les festes que es fan, de moment, les organitzen les associacions que hi han... tot i que suposo que la Festa Gran, es a dir, la del Borras, "la capital"... queda per veure... però els socialistes tenen tot el seu electorat en aquest Barri... NO TINGUEM MALS PENSAMENTS...El foc

GRAN FESTA 50È. ANIVERSARI DE CASAMENT...

El dia 21 de maig vaig anar de "casament", d'aquests casaments que cada vegada i arriben menys gent... 50 anys de vida en comú, de vida en matrimoni... i tant feliços i tant joves... eufòrics i contents... dona gust !!!! De veritat que ho vaig passar molt bé, i els tinc que donar les gràcies per invitar-me...

De le Dolors, que es com es diu la novia, la coneix de sempre... i tenia bona sintonia, ella es més gran que jo, però quan érem joves... recordo totes les coses que m'explicava i que m'ensenyava... ella tenia experiència i jo era molt jove... i segur que bastant tonta.

Són fills de dues famílies del meu poble, de tota la vida Castellbell i el Vilar, colònia Bures....

La festa va començar per tots nosaltres, el Cor Parroquial, setmanes abans de la festa, teníem que cantar una solemne Missa i com no, preparar-los alguna sorpresa... Durant alguns dissabtes anàrem a enssaigar a Sant Critofol a casa d'uns que canten a la Parròquia i els la que toca l'armoniu.... així ja vem començar la festa...

El dissabte 21, molt aviadet anàrem ja cap a l'ermita de Sant Vicenç de Castellbell, que era on feia 50 anys que s'hi havien casat i els havia casat Mn. Joan, el Mn, que ancara tenim a la nostra Parròquia... L'Esglesia estava preciosa... uns jardiners havien vingut a adornar-la... nosaltres ho acabarem d'arreglar...

L'arrivada dels nuvis... va ser molt emocionat... Vem cantar una Missa molt solemne, i jo diria que molt bé...A l'hora de la Comunió vem cantar "AVE VERUM CORPUS" de Mozart... Després de la homilia Mn. Joan els va recitar una poesia que havia fet per ells, titulada "GOIGS DE NOCES", quan el Mn. va acabar de recitar, nosaltres vem començar a cantar-la amb música de Ramon Estrada, un professor de Música del Conservatori de Manresa i alumna del nostra estimat Mestre Vila.... els va fer molta il·lusió... i nosaltres la vem cantar molt bé...

Quan va acabar la Missa, afora els espera un parell de "mariachis" ( havien viscut a Mèxic) i els encanta les cançons dels mariaxis...

Tot seguit ens anàrem cap al Restaurant La Sala, aprop de Sallent... allà els esperarem... Tota la música que van tocar, estava molt ven escollida per ells, que són grans melòmans...

Va ser un dinar molt divertit... i ells van estar esplendits, uns autèntics amfitrions.....


En definitiva un GRAN DIA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

UNA GRAN PERDUA......

Dia 23 de maig, en principi un dilluns qualsevol... el dia va començar com sempre ... varem anar a caminar amb la meva mare... aquest dia la meva mare va volgué anar cap a les places del meu poble i donar unes voltes, al arribar a la plaça de dalt... veiérem que arribava una ambulància davant de casa del Sr. Vila... La meva mare que sembla que tingui un setè sentit, va volgué que ens assagéssim a la plaça perquè li semblava que pesava alguna cosa a casa del Sr. Vila, el Mestre Vila , com es conegut en el món de les Corals a Catalunya.
El Sr. Francesc Vila, feia temps, anys que tenia aquesta tremenda enfermetat de l’Alzeimer i una edat avançada, 89 anys, i feia setmanes que cada vegada estava pitjor... doncs bé, mentres estàvem allà... el Sr. Vila va morir... Era una persona que a part de tenir-li una gran admiració, per mi era una gran persona i a part una persona important en la meva infantesa i joventut.
La meva mare també ho va sentir molt, perquè li recordava la seva joventut... el Sr. Vila anava a Marganell, el poble de la meva mare, a ballar i havia arribat a tenir una novia d’aquest poble, però va tenir un accident de cotxe i es va morir... explico l’anècdota perquè la meva mare, l’ha explicat cent vegades !!!! Tenia un any més que la meva mare... va volgué anar al Tanatori perquè el volia veure... Han sigut dies de bastant trasbals per mi, veníem d’una festa de la M.Dolors i el Valentí i ens posàvem a preparar l’enterro del Sr. Vila, bastant-se hores d’assaig, amb un director que no hi estàvem acostumades i ¡sort que són molt bons i aprenen les cançons molt ràpidament !!!!!
Van ser uns funerals d’acció de gràcies, amb molta emoció i en molta pena de la pèrdua d’una persona que ens estimàvem, i que era el nostre Director... el director el Cor Parroquial... que som pocs però que canten com els àngels... Totes les cançons que cantarem eren musica del mestre Vila i lletra del Mn. Joan, un gran poeta... feien molt bon “tàndem” , hi ha un gran repertori de aquestes boniques cançons... El Mestre Vila era un gran compositor de cançons per Corals... a musicat a molts poetes...
La cançó que més li agradava al mestre, dit per ell en una entrevista, era el “T’HE MIRAT” amb musica d’ell i lletra del Mn. Joan, quasi sempre són cançons a quatre veus: soprans, contralts, tenors i baixos... i diu així:
T’he mirat i he sentit, t’he mirat i he sentit
Pel camí dels teus ulls el trepig de l’esperit
I he tancat els meus ulls i he tancat els meus ulls
A la teva llum clara per la por de trobar el teu esperit
cara a cara.
Es una cançó que ens va costar molt de cantar, perquè l’emoció casi no ens deixava cantar.... es molt bonica !!!!!
Abans de començar l’Eucaristia el Mn. Joan li va col·locar sobre la caixa una batuta de plata... com si ens dirigís per última vegada...
Durant tota la cerimònia i van haver molts moments emotius.... familiars i amics que van sortir a despedir-se d’ell amb una poesia o dirigint-li unes paraules, casi sempre d’agraïment .... i com a final varem cantar una cançó també d’ells dos que , per mi, es la que més em va fer plorar, es diu “TOTS I SEREM”, es una cançó alegra i molt “forta”, cantada amb molt de sentiment com si fos un himne, diu així:

Tots hi serem formant una rodona immensa
Amb tot el bagatge i les noses al mig,
Fent una dansa amb la mesura exacta
Del seny immòbil, l’amor etern i la llibertat.
Tots hi serem, tots hi serem,
Amb l’amor etern i la llibertat.

Cantada a veus, fent cànon... no se es molt bonique.I alguna d’aquesta frase es la que té en el seu nixo...

El seu recordatori també es original, a la plana del davant hi ha tota una partitura i amb una foto de les seves mans a sobre, de l’últim dia que va baixar a dinar amb el cor parroquial que ni parlava ni res, però al sentir que cantàvem es va posar a dirigir...Per dintre en una pagina hi ha unes paraules suposo que dels seus familiars;
El teu piano s’ha quedat trist i plora.
A la teva paleta s’han assecat els colors.
Mes, les teves cançons es continuaran cantant.
Com moltes de les teves pintures
Lluiran en molts llocs.
Tot això farà que sempre et recordem
Amb enyorança.

I en l’altre pàgina diu:
A nosaltres: Familiars i amics ens resta el confort d’haver-te estimat i acompanyat pel camí de la teva fecunda vida d’artista i rica en valors humans i cristians.
A tots els que tant l’estimàvem els demanem per a tu una pregària.

Mestre, descansi en pau...

FA MOLTS DIES QUE NO EXPLICABA RES....!!!!!!!

Feia molts dies que no escrivia res al blog.... en part per mandra, quan deixes que passin gaires dies sense escriure, no saps com posar t’hi... i en part perquè et sembla que no hi ha gaires coses interessant per explicar, o que tot plegat es molt repetitiu... que els esdeveniments, les festes de cada any són les mateixes...
Però no es veritat.... ha pogut la mandra i les noves xarxes socials, que tot es molt més ràpid i còmode...
Però ja fa uns dies que volia escriure sobre la enfermetat i la mort del meu tiet (l’últim que em quedava), era una persona gran, però la mort no s’espera mai... sempre tinc la impressió que arriba massa aviat... el meu tiet Rosendo era una persona de 89 anys, aquests any n’hagués fet 90... i quan veus la xifra escrita doncs penses que en són molts, però quan la adjudiques a una persona concreta... encara em sembla que era massa d’hora per la seva marxa...
Però el meu tiet patia, ja estava malalt i tenia el seu cor que hi ha no li funcionava, així que la matinada del dissabte sant va deixar de funcionar-li, el seu enterrament va ser el diumenge de Pasqua o el que es el mateix el diumenge de Resurrecció... un dia molt apropiat per morir-se una persona creient, el dia que Jesús va ressuscita...
I, avui un senyor de l’escala de la meva mare, l’han trobat mort a casa, el Vicenç, un senyor que coneixia de tota la vida... estàs bé, vas pel carrer i el cap d’unes hores ja no estàs en aquest món... la vida es fràgil... es com va dir Santa Teresa de Jesús: “... la vida es como una mala noche en una mala posada”...
Des que estic a Castellbell,farà uns tres anys, i he anat en més enterraments que en tota la meva vida.... es com una meditació continua, sobre la vida i la mort...
Quan arriba el mes de maig, per aquí el Bages en molts pobles hi ha una tradició: la de donar el “panellet”, té uns orígens incerts, però els seus inicis sembla que estan relacionats amb la pesta que va assolar Catalunya a partir de l’any 1647, i amb les pregàries i ofrenes que es feien a les esglésies per tal de deslliurar-se de la pesta...
El primer diumenge de maig es la festa del Panellet de Castellbell i el segon diumenge es la festa del Panellet de Marganell...

Com es pot veure en les fotos, es tradició a Marganell, quan s'ha acaba la missa, es ballen dos balls, el de la Coca i el ball Rodó... Quasi tota la meva família ha ballat aquest ball al llarg dels anys... i aquest any teníem una bona representació familiar... Estan molt guapes i molt guapo...

El dia 15 de maig vaig anar al futbol, al Camp Nou a veure el Barça-Deportivo i la entrega de la Copa de la Lliga al Barça... Va ser una festa bonica, va venir la Mari una Gna. de la meva comunitat de Elisabets, que li agrada molt el futbol...