El diumenge dia 20 de novembre del 2011, dia de votacions per elegir el president d'Espanya...
un dia que va ser normal, alegre, familiar, agradable...Vem acabar de dinar tard... la meva mare, estava bé, al matí vem anar a caminar, el migdia va anara votar amb el meu germà i després de dinar tornar anar a caminar amb e
l meu germà i la Judit... i tant contenta !!!!. Després de dinar , en la sobretaula vem fer plans per la festes de Nadal, de com acabem d'arreglar el menjador... I la meva mare molt contenta... !!!
Quan van marxar estàvem molts cansades, ella i jo, i aviat ens anàrem a descansar, es va menjar una poma al forn es va prendre les pastilles i se'n va anar a mirar una estona la televisió ja que tenia ganes de saber com havia quedat CiU... i després d'una estona ja va començar a bellugar la cama, la meva mare te..."El sintoma de las piernas inquietas" i ja patia que passaria una mala nit... em va dir que anés a dormir que si em necessitava hi ha em cridaria... al final li vaig posar un pegat i al cap d'una estona s'havia posat el llit, de cantó i a dormir... em va trucar la Salut que ja eren cap a les 11 i mig de la nit, vem estar parlant molta estona, es trobava sola a Toledo, i quan vaig acabar vaig veure que la meva mare tenia llum a l'habitació, cosa rara en ella, em vaig aixecar i vaig anar a veure que li passava, però no vaig entrar a l'habitació (un gran error !!!!!), vaig veure que estava descuixada però vaig pensar que se li tornava a bellugar la cama... com em via dit que anés a dormir li vaig fer cas... però al veure al cap d'una bona estona que encara tenia la llum oberta hi vaig anar,,, i la vaig trobar tal com la havia vist abans però
aquest cop si que vaig entra i vaig veure la seva boca torta que volia parlar però no li sortien les paraules i que no es podia moure... !!!!em volia morir¡¡¡¡¡¡¡, no li podia estar passant a la meva mare tal cosa, es el que més temia que li passes, acaba la seva vida mig invalida.... Van sermoments de gran desconcert fins que va arribar la meva cosina Montse, el metge de guàrdia, l'ambulancia, la meva cosina M. Gloria... Ens van portar a urgències de l'Hospital de Sant Joan de Déu i allà van atendre a la meva mare, a mi em va sembla bé, perquè va ser ràpid, ara tinc els meus dubtes (però ara no toca, i no tot cas no hi havia més a fer)
... Allà em passat els dies fins que han diagnosticat que te una ISQUEMIA CEREBRAL, que li ha paralitzat el canto esquerra... Avui dia 23 ens han traladat al Centre Hospitalari, per fer la rehabilitació.... I CONFIO EN DÉU... no em queda remes.
Veure-le d'aquesta manera se'm trenca el cor !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada