Feia molts dies que no escrivia res al blog.... en part per mandra, quan deixes que passin gaires dies sense escriure, no saps com posar t’hi... i en part perquè et sembla que no hi ha gaires coses interessant per explicar, o que tot plegat es molt repetitiu... que els esdeveniments, les festes de cada any són les mateixes...
Però no es veritat.... ha pogut la mandra i les noves xarxes socials, que tot es molt més ràpid i còmode...
Però ja fa uns dies que volia escriure sobre la enfermetat i la mort del meu tiet (l’últim que em quedava), era una persona gran, però la mort no s’espera mai... sempre tinc la impressió que arriba massa aviat... el meu tiet Rosendo era una persona de 89 anys, aquests any n’hagués fet 90... i quan veus la xifra escrita doncs penses que en són molts, però quan la adjudiques a una persona concreta... encara em sembla que era massa d’hora per la seva marxa...
Però el meu tiet patia, ja estava malalt i tenia el seu cor que hi ha no li funcionava, així que la matinada del dissabte sant va deixar de funcionar-li, el seu enterrament va ser el diumenge de Pasqua o el que es el mateix el diumenge de Resurrecció... un dia molt apropiat per morir-se una persona creient, el dia que Jesús va ressuscita...
I, avui un senyor de l’escala de la meva mare, l’han trobat mort a casa, el Vicenç, un senyor que coneixia de tota la vida... estàs bé, vas pel carrer i el cap d’unes hores ja no estàs en aquest món... la vida es fràgil... es com va dir Santa Teresa de Jesús: “... la vida es como una mala noche en una mala posada”...
Des que estic a Castellbell,farà uns tres anys, i he anat en més enterraments que en tota la meva vida.... es com una meditació continua, sobre la vida i la mort...
Quan arriba el mes de maig, per aquí el Bages en molts pobles hi ha una tradició: la de donar el “panellet”, té uns orígens incerts, però els seus inicis sembla que estan relacionats amb la pesta que va assolar Catalunya a partir de l’any 1647, i amb les pregàries i ofrenes que es feien a les esglésies per tal de deslliurar-se de la pesta...
El primer diumenge de maig es la festa del Panellet de Castellbell i el segon diumenge es la festa del Panellet de Marganell...
Però no es veritat.... ha pogut la mandra i les noves xarxes socials, que tot es molt més ràpid i còmode...
Però ja fa uns dies que volia escriure sobre la enfermetat i la mort del meu tiet (l’últim que em quedava), era una persona gran, però la mort no s’espera mai... sempre tinc la impressió que arriba massa aviat... el meu tiet Rosendo era una persona de 89 anys, aquests any n’hagués fet 90... i quan veus la xifra escrita doncs penses que en són molts, però quan la adjudiques a una persona concreta... encara em sembla que era massa d’hora per la seva marxa...
Però el meu tiet patia, ja estava malalt i tenia el seu cor que hi ha no li funcionava, així que la matinada del dissabte sant va deixar de funcionar-li, el seu enterrament va ser el diumenge de Pasqua o el que es el mateix el diumenge de Resurrecció... un dia molt apropiat per morir-se una persona creient, el dia que Jesús va ressuscita...
I, avui un senyor de l’escala de la meva mare, l’han trobat mort a casa, el Vicenç, un senyor que coneixia de tota la vida... estàs bé, vas pel carrer i el cap d’unes hores ja no estàs en aquest món... la vida es fràgil... es com va dir Santa Teresa de Jesús: “... la vida es como una mala noche en una mala posada”...
Des que estic a Castellbell,farà uns tres anys, i he anat en més enterraments que en tota la meva vida.... es com una meditació continua, sobre la vida i la mort...
Quan arriba el mes de maig, per aquí el Bages en molts pobles hi ha una tradició: la de donar el “panellet”, té uns orígens incerts, però els seus inicis sembla que estan relacionats amb la pesta que va assolar Catalunya a partir de l’any 1647, i amb les pregàries i ofrenes que es feien a les esglésies per tal de deslliurar-se de la pesta...
El primer diumenge de maig es la festa del Panellet de Castellbell i el segon diumenge es la festa del Panellet de Marganell...
Com es pot veure en les fotos, es tradició a Marganell, quan s'ha acaba la missa, es ballen dos balls, el de la Coca i el ball Rodó... Quasi tota la meva família ha ballat aquest ball al llarg dels anys... i aquest any teníem una bona representació familiar... Estan molt guapes i molt guapo...
El dia 15 de maig vaig anar al futbol, al Camp Nou a veure el Barça-Deportivo i la entrega de la Copa de la Lliga al Barça... Va ser una festa bonica, va venir la Mari una Gna. de la meva comunitat de Elisabets, que li agrada molt el futbol...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada