LA SOLEDAT AMB PESA !!!!!!!

Estic passant uns dies una mica dolents...Estic cansada i em trobo malament... i trobo a falta la meva comunitat... "la meva familia", aquelles persones en que puc parlar de tot una mica: de politica, de economia, d'educació, de l'esglèsia, del món, de la vida i de la mort.... DE TOT!!!!, persones que m'escolten i em valoren i em sento estimada.... aqui no tinc res de tot això, cadascú va a " la seva bola", i tinc la impressió d'estar en mig

d'un bosc, que està ple de pins i ningú em parla, ... no estic en un desert, però em trobo sola... i EM PESA ... Necessito, també dels meus amics, aquelles persones que de tant en tant anàvem a fer un cafè i parlàvem de les nostres coses.... L'altre dia una amiga em va dir per telefon, "es que estas molt lluny"...

Aquí, a Castellbell es un poble petit, molt petit, i no tinc gaires coneguts i tenen les seves ocupacions i no ens coneixem gaire, per tant... de que em de parlar??... "d'aquest i d'aquell altra", i a mi la veritat, ni m'agrada, ni em satisfa

Cada etapa de la vida ens toca viure situacions diferents, i no em de calcular, al menys jo no ho faig, perquè no hi estic acostumada a fer-ho... el que s'ha de fer, es fa i ja està... i si toca passar-ho malament... doncs intentarem tirar endavant...

Avui he tingut un mal dia... però la tarda s'ha arreglat una mica... Hem anat amb la meva mare a una festa.. ha sigut

l'aniversari de l'Oriol el fill de la meva cosina M. Gloria, va fer 25 anys, està començant la vida, es un noi molt maco, una persona sana i seria, amb una gran vocació de bomber, una feina arriscada i amb dedicació als altres... Ha tingut una gran sorpresa, es un noi tímid i si hagués pogut segur que no entra..... però ja se sap, en aquestes ocasions no hi ha més remei que continua.... una festa amb la familia i els amics... tot ha anat molt bé...