Tenim un temps, com diu la meva mare, una mica boig... podríem dir que boig del tot... sembla mentida que en aquesta època de l'any, en un mes de març, hagi nevat d'aquesta manera...
Aquí a Castellbell, ha començat a la nit i ha continuat tot el dia... m'ho anava mirant i cada vegada estava tot més blanc. A mi precisament no me'n gresca la neu, més aviat trobo que es un problema... Diguem gran i atrotinada... i es veritat! . Si hagués tingut forces per anar a passejar per carrer, (Bé, he tingut un moment de responsabilitat...No tenia ganes de malmetrem més parts del meu cos...)
Si parlem del paisatge que anava quedant, era bonic, segurament els que s'han trobat atrapats en una carretera o en algun transport public, no han tingut la mateixa"visió" que jo, també ho entenc...
Es curiós, passen dies que no surto al carrer, sobre tot a l'hivern... però sortir al balcó i veure que no pots sortir, tens una impressió estranya, et sent com tancada i arribes a tenir por...Espero que demà tot sigui d'un altre "color"...
Era bonic mentre nevava...ara que la gent la trepitjada, es una cosa lletja.. passa com a la vida: la infància, la joventut, la maduresa... i la vellesa... Cada etapa de la vida es diferent, com el paisatge... anem canviant... ni per bé, ni per mal... encara que més aviat per mal...
I la meva mare, sentint el temps, el dolor que te de l'herpes, no la deixa viure... ella de dolor i a mi dels nervis... No se que fer...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada