dimecres, 11 de febrer del 2009

EL MEU POBLE: EL BURES...



Parlant en propietat, el meu poble es Castellbell i el Vilar, però no se perquè quan parlem del "meu" poble ens referim a la colònia del Burés...

Fa dies que vull escriure sobre això... Jo diria que per nostàlgia.... el meu poble m'agrada, es diferent, un poble no es una colònia, i així es com nosaltres vivíem, ¡en una colònia¡ i jo diria que era de les millors, d'aquella època.

Els Burés, eren manresans, de ofici de fusters.. L'Esteve Burés i Arderiu es dedicava a la fabricació de filats i teixits del cotó primer a S. Joan de Vilatorrada, i més tard a Castellbell...
No explicaré la historia, si voleu podeu entrar al blog de l'Associació de fills i amics del Burés i allà està molt ven explica

El mes de gener de 1874 s'acaba la primera meitat de la fàbrica. El 1 de març de 1874 es construeix la segona fàbrica qua havia d'ocupar Esteve Burés...

El 1911 seguint el model de colònia, es van construir un grup de casetes formant un carrer que servirien d'estada als treballadors d ela fabrica (actual carrer Burés). A banda de les cases també es va aixecar una carnisseria, barberia i sala de ball.

El que volia fer, es una reflexió de com va ser la meva estada en el meu poble, quan era petita, quan era jove...La veritat es que vaig ser molt feliç, si digues al contrari, mentiria... es el record que en tinc..,altre cosa seria com era la vida en una colònia, vista des de ara.. es com una contradicció el que veus en perspectiva, però no crec que en aquell moment fossim conciens de més coses que les que vivíem. No hi havia tele, ni llegíem diaris... vull dir que la informació que ens arrivava era més aviat nula..
A mi el dia se'm feia curt el dia... sempre he sigut una persona de moltes"paraules", dit d'un altra manera, sempre m'agradat la conversa, i abans en el meu poble, hi havia molta gent per pràcticar-la...Tinc la sensació que de petita, jugàvem molt.. i de més jovenetes, teníem moltes coses que dir-nos... així que vaig tenir com he dit una vida, dins de tot, agradable i feliç..

Ara el meu te, un altre imatge, no molt diferent, perquè hi han poques possibilitats de canvi, però es diferent...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada