El dissabte 31 vaig anar a una festa "sorpresa", bé, a una excursió "sorpresa", a Poblet i a 
Santes Creus. La festa era pel meu amic Jordi, una persona que fa molts anys que conec i que estimo molt... No sabria com explicar amb poques paraules, com va anar la festa. En Jordi es una persona diferent, original, poques persones, de les que conec, haurien reaccionat d'aquesta manera... crec que ens va sorprendre a tots. Es una persona afable, tranquil·la, de pau...que estima la família i amic dels seus amics
Santes Creus. La festa era pel meu amic Jordi, una persona que fa molts anys que conec i que estimo molt... No sabria com explicar amb poques paraules, com va anar la festa. En Jordi es una persona diferent, original, poques persones, de les que conec, haurien reaccionat d'aquesta manera... crec que ens va sorprendre a tots. Es una persona afable, tranquil·la, de pau...que estima la família i amic dels seus amicsVem anar fins a Poblet, durant el viatge s'aprofita per dir-li al Jordi lo molt que l'aprecian la seva família
i els seus amics. Allà, en Jordi ens va fer de guia pel Monestir i a una hora determinada vem anar fins a Santes Creus, allà ens van deixar la sala capitular per "homenatjar" al Jordi amb escrits sobre la seva vida i poder-li fer alguns obsequis, allà hi ha va començar a sorprendrens, va dir que volia agrair un per un...però no ens podíem quedar molt de temps ja que en l'església ens espera un organista, vingut de Barcelona per oferir-nos un concert d'organ, era el regal de la Pepi, la seva dona... en Jordi li agrada la música... va ser un moment emotiu..
i els seus amics. Allà, en Jordi ens va fer de guia pel Monestir i a una hora determinada vem anar fins a Santes Creus, allà ens van deixar la sala capitular per "homenatjar" al Jordi amb escrits sobre la seva vida i poder-li fer alguns obsequis, allà hi ha va començar a sorprendrens, va dir que volia agrair un per un...però no ens podíem quedar molt de temps ja que en l'església ens espera un organista, vingut de Barcelona per oferir-nos un concert d'organ, era el regal de la Pepi, la seva dona... en Jordi li agrada la música... va ser un moment emotiu..
Seguidament, sense pausa, però sense pressa ens hem vem anar fins el restaurant... i allà després de dinar, en Jordi va treure una llibreta, d'una cartera que ens tenia a tots intrigats perquè no la deixava, ni a sol ni a ombra,... no una llibreta petita, una llibreta de la mida foli... i que hi duia escrit?, una reflexió sobre la seva vida i un agraïment a cada un dels seus familiars... només us he de dir que vem acabar tots plorant... No va voler que trobar-se amb una festa sorpresa amb les mans buides... i podem pensar, com ho sabia? Doncs aquí aniria bé aquella dita de:"hombre prevenido vale por dos"...
De veritat, es una persona especial, diferent, singular... un amic que sento sempre molt aprop meu, tant ell com la Pepi...i la seva guapa filla, Irene.
Li desitjo moltes, moltes felicitats ¡¡¡¡¡¡¡¡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada