Els pares... són els pares, els germans... són els germans, però... els nets, ahi!!! els nets...!!!!; i la meva mare té dos nets... l’Ivan i la Judit i les seves parelles, la Zaida i el Sergi, que ella els estima molt i ells també....
En tot el temps que portem de la seva enfermetat no l’han deixada, no es que vinguin només de visita a veure-la, sinó que la cuiden, tan o més bé que jo... i ella es feliç i jo no els ho podré pagar mai....
El diumenge, 22 d’abril, van venir a estar amb ella...i jo com qui no li vaig haver de fer res... solsament la cuina!!!!.
La meva mare està molt orgullosa de tenir els nets que té i ... jo també.
Com que l’endemà era Sant Jordi, li van portar quatre roses, estic segura que a la meva mare, la fet molt feliç i li dona aquella espurna que necessita per poder seguir vivint, tal com està per PODER VEURE ELS SEUS NETS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada