NOMES ES VIU EL PRESENT...

Quan no s'escriu amb una certa regularitat, es perd l'habit i cada vegada costa més de posar-se a escriure... o també pot ser que la vida es repeteix... cada any celebrem les mateixes coses, de diferent forma, però el mateix, i fa mandra de torna a escriure el mateix... I per altre banda quan passen tants dies, ja no saps per on començar a escriure, i moltes coses ja s'han esborrat de la meva ment... Aquest any tinc la impressió que visc per "adelantat", que vull dir, doncs que penso més en el que vindrà i com puc arreglar les coses, que no pas el dia a dia... MALA COSA...

NOMES ES VIU EL PRESENT, perquè en definitiva es l'únic que existeix, el passat ja no hi es i el futur no saben si hi serem... ¡¡¡¡ QUINA TONTERIA DONCS LA QUE ESTIC VIVINT!!!!!

Però no hi puc fer res, ara estic preocupada ha veure com arreglaré la nit del diumenge, per poder anar al futbol i quedar-me a Barcelona, ja que si no hi haure de baixar un altre dia, i al mateix temps pensar que ja no puc fer masses coses alhora... Per altre canto volem anar a Pamplona amb la Teresa per cap de setmana de la segona Pasqua... i cada vegada que vull sortir de casa... TINC UN GRAN PROBLEMA...No hauria de ser així, es queda el meu germà, però la meva mare me estar fent "xantatge emocional", i em fa sentir malament, com si l'abandonés... quina tonteria!!!!!!!!

Durant aquest mes llarg que no he escrit res, han passat varis aconteixements: Sant Jordi, la Pasqua, la Moreneta, el Panallet...