El dia 1 d'abril ha nascut en Roger, el germà petit de la Núria. En Xavier i la Raquel els seus pares estan contents, un nen que ha vingut mig criat... pesava 4,620 Kg. i 56 cm., un nen molt bonic i com us podeu imaginar molt gran...
Sempre agrada, al menys a mi, que una criatura vingui al món i doni continuïtat a la nostra família, però... L'altra dia quan vaig anar a la clínica a veure'l, hi havia molta gent de la meva família, quan dic molta no exagero, diria que n'hi faltaven pocs dels que som, i aquí es on vaig sentir jo una gran tristesa... Es molt curiós com l'alegria i la tristesa van tant de la mà, l'una sense l'altre no existiria...Es llei de vida... "acomiadem" a uns i "donem" la benvinguda a d'altres...
I, tal com van passant els anys, aquesta família que tenim se sembla menys a la nostra primera família, aquella, en la qual vem néixer...
Per mi la MEVA FAMÍLIA, son els pares, el meu germà, els avis que em conegut, els tiets i els meus cosins.... diríem que són, el meu primer "cercle"... Després venen en més o menys proximitat l'altre família, la meva cunyada i els meus nebots... i així anem engrandint els cercles i en el nostra "acomiadament" d'aquesta vida els anem tancant, i se'n obren d'altres... i la VIDA CONTINUA..
En aquell moment concret, vaig trobar a faltar, per ser els últims que hem "acomiadat", la tieta Roseta i el meu cosí el Jaume, en altres moments he trobat a faltar d'altres, com la meva cosina M. Angels... I sempre, sempre, sempre trobo a faltar el meu pare...
No tinc el permís dels pares i no puc posar cap foto de nens.. però en tinc una del Roger a la falda de la meva mare que es molt bonica...
Sempre agrada, al menys a mi, que una criatura vingui al món i doni continuïtat a la nostra família, però... L'altra dia quan vaig anar a la clínica a veure'l, hi havia molta gent de la meva família, quan dic molta no exagero, diria que n'hi faltaven pocs dels que som, i aquí es on vaig sentir jo una gran tristesa... Es molt curiós com l'alegria i la tristesa van tant de la mà, l'una sense l'altre no existiria...Es llei de vida... "acomiadem" a uns i "donem" la benvinguda a d'altres...
I, tal com van passant els anys, aquesta família que tenim se sembla menys a la nostra primera família, aquella, en la qual vem néixer...
Per mi la MEVA FAMÍLIA, son els pares, el meu germà, els avis que em conegut, els tiets i els meus cosins.... diríem que són, el meu primer "cercle"... Després venen en més o menys proximitat l'altre família, la meva cunyada i els meus nebots... i així anem engrandint els cercles i en el nostra "acomiadament" d'aquesta vida els anem tancant, i se'n obren d'altres... i la VIDA CONTINUA..
En aquell moment concret, vaig trobar a faltar, per ser els últims que hem "acomiadat", la tieta Roseta i el meu cosí el Jaume, en altres moments he trobat a faltar d'altres, com la meva cosina M. Angels... I sempre, sempre, sempre trobo a faltar el meu pare...
No tinc el permís dels pares i no puc posar cap foto de nens.. però en tinc una del Roger a la falda de la meva mare que es molt bonica...
Aquesta foto no va massa amb el tema, però aquest dia vaig anar a passejar i no m'hi havia fitxat mai (s'ha d'engrandir la foto per veure-la bé), es una alzina i un pi, que sembla que neixin de la mateixa arrel, sembla que només en tinguin una... i pel voltant, hi ha romaní, molt florit... jo hi vaig voler veure , una família... un pare i una mare, diferents i que a la força la descendència serà també diferent...
Si el voleu admirar, està al cap de munt del Pont Vell, anant cap a la Fassina...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada